Les llums de les Decennals distingides amb els premis Laus

8ALBERT_BATET

Coincidint amb les darreres Decennals diversos carrers i edificis de la ciutat van acollir algunes de les obres d’art en el marc del projecte “2011 Lumens”(1). Es tractava d’una iniciativa artística amb creacions fetes per artistes ben diversos i amb la llum com a element comú. Ara, fa tot just uns dies, la mostra “2011 Lumens”, que va ser organitzada des del Museu de Valls, ha estat guardonada amb quatre premis Laus (1), en l’àmbit del disseny gràfic i la comunicació visual.

En concret, el projecte gràfic del muntatge de l’exposició va ser distingit en totes les categories on es presentava. Concretament, la senyalització urbana de la mostra també va ser guardonada amb un Laus de plata en la categoria d’Administracions Públiques, i a més, aquesta exposició de les Decennals també va recollir tres Laus de bronze en els apartats d’”Elements Coordinats” en la categoria de Disseny Gràfic, a la vegada que també va ser distingit el catàleg de la mostra i la gràfica aplicada als espais.

La Biennal d’Art 2011 (3) també va obtenir un premi en aquesta edició. La recepció de tots aquests guardons evidencien que Valls ha iniciat un camí en matèria cultural encertat. Si bé els temps són difícils, és evident que s’ha de continuar apostant per donar suport als creadors i, a la vegada, també per promoure que l’art surti al carrer com un pas més per a fer-lo molt més pròxim al ciutadà (4).

(1) http://blocdellums.blogspot.com.es/2011/01/festival-lumens-2011-valls.html

(2) http://fad.cat/awards/view/62

(3) http://www.visual-lab.info/biennal-dart-de-valls-premi-guasch-coranty

(4) http://www.mediateletipos.net/archives/14519

 

+info

-info

A LA PLAÇA MÉS CASTELLERA DES DEL BRESSOL DELS CASTELLS Albert Batet i Canadell, casteller i Alcalde de Valls

7ALBERT_BATET

El notable escriptor i home de viatges, Rafael d’Amat, Baró de Maldà, ja va veure i viure el Ball de Valencians a Vilafranca del Penedès l’any 1771 per la Festa Major, just un any després que les torres precedents dels castells actuals arribessin als sis pisos. Algunes dècades més tard, el 1827 l’Administració de la celebració –aquest model tan singular que heu conservat fins als nostres dies- enviava un home per llogar el Ball de Valencians a la ciutat de Valls. Des d’aleshores, a les acaballes del mes d’agost, les colles dels Xiquets de Valls no han deixat de recórrer puntualment la cinquantena de quilòmetres que separen ambdues localitats. En aquest costum bicentenari les excepcions han estat comptadíssimes fins el punt que es va convertir en una pràctica patrimonial. La participació dels vallencs va contribuir a la definició –ben merescuda- de Sant Fèlix com “la festa major més típica de Catalunya” .

Josep Maria Espinàs descrivia la Festa Major de Vilafranca del 1966 en l’actuació castellera del migdia i, en referir-se a l’enlairament d’un tres de set per part dels Castellers de Vilafranca, diu dels Xiquets de Valls “ara ajuden els vilafranquins a fer la pinya. El tres de set s’aixeca molt segur, a bon ritme, l’anxaneta saluda apressadament des de dalt… i el castell es va descarregant pis per pis, amb molt d’ordre. Una operació arrodonida, i merescudament aplaudida, que fa pensar si algun dia els vilafranquins es veuran amb cor de passar la dramàtica frontera dels set pisos als vuit pisos”. Espinàs tampoc no es va perdre el capvespre de Sant Fèlix: “Tot a l’hora. El Drac volta, sonen els petards, cremen els focs artificials, mentre, impertorbables, els castellers de Valls, del Vendrell i de Vilafranca alcen els pilars de cinc. Un any, l’anxaneta va rebre un coet a la bragueta, i va aguantar fins que el sant entrà a l’església. Els castells no s’han de desfer mai! Només quan el sant hagué entrat, la criatura –aquell home de deu anys- reclamà auxili i fou dut a l’hospital. És difícil d’entendre els castells sense viure’ls”.

El Sant Fèlix immortalitzat per Espinàs resumeix el perquè els Xiquets de Valls senten aquesta festa com a pròpia. Generació rere generació si més no des d’aquell 1827 hem realitzat aquest pelegrinatge anual cap a una plaça que ens va acollir fins i tot en els moments més difícils de la història. Ni en el període que les lluites polítiques del segle XIX desencadenaren la letargia dels castells a Valls ni durant la decadència castellera de les primeres dècades del segle XX, els Xiquets vallencs han deixat de viure la Festa Major de Sant Fèlix. Les generacions més velles havien anat en carro pel coll de Santa Cristina, tota una aventura fa dos segles. Després vindria el tren, i encara més cap aquí els cotxes de línia.  Els propietaris de les fàbriques de Valls encara avui segueixen el costum de donar festa als castellers que treballen a l’empresa, continuant un llegat d’anys i panys. El 30 d’agost l’objectiu és un altre: la colla i les seves construccions. Sant Fèlix és també un dia especial a Valls perquè una bona part dels seus habitants són a Vilafranca.

En alguns casos els lligams entre els castellers vallencs i les famílies vilafranquines han anat més enllà i han estat més forts. No podia ser d’una altra manera a partir del retrobament anual en un ritu comunitari de primer ordre.  Per Sant Fèlix els Xiquets de Valls, quan Vilafranca no tenia colla pròpia, entraven a plaça amb el pilar de cinc caminant, honor que cedien als castellers de casa que ens ajudaven. Fins i tot un llibre explicita altres vinculacions amb noms i cognoms concrets al voltant de la família Cusiné de Vilafranca. Durant bona part del segle XIX les dues colles vallenques van ser conegudes arreu pels noms de les dues confraries més populars de la capital del Penedès. Es tractava, per una banda, de la confraria del Bon Jesús –o de la Muixerra- que acabaria identificant-se amb la colla vallenca dels pagesos i a partir del 1876 amb la Colla Vella, i per l’altra, de la confraria de la Mare de Déu del Roser, que ho faria amb els menestrals vallencs i des de 1876 amb la Colla Nova.

Els Xiquets de Valls vam estar orgullosos que, en les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011, els Castellers de Vilafranca retornessin a la plaça de la Font de la Manxa, espai emblemàtic presidit pel monument casteller des de 1969 i darrerament també per la nostra senyera nacional, i plantessin el millor castell de la jornada: el dos de vuit amb folre. Ho féreu enmig de deu mil castelleres i castellers de cinquanta-set colles, entre elles també els Xicots i la Jove vilafranquina, amb el mateix respecte per la plaça de Valls que els vallencs tenim per la de Vilafranca. Els orígens comuns vinculats a un mateix model etnogràfic de festa major; el respecte cap als nostres patronatges més sentits –Sant Fèlix i la Mare de Déu de la Candela-; uns arrels pregons compartits que s’endinsen en terres de vinyes que creixen fortes en el procés de construcció nacional del nostre país que, amb els castells, ofereix a la humanitat un discurs de cohesió social i d’esforç col·lectiu, absolutament imprescindibles en un planeta massa desestructurat.

A plaça ens seguirem mirant de reüll i la rivalitat continuarà viva, entre vallencs i vilafranquins, com també entre les dues colles dels Xiquets de Valls. La rivalitat entre les dues colles de Valls també ha esdevingut un element positiu i tradicional a la diada de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès i Valls han fet possible juntes els primers dos-cents anys d’història dels castells que ens han portat a la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Com a Alcalde i xiquet de Valls que fa 20 anys que fa castells per Sant Fèlix, vull dir-vos que els Xiquets de Valls respecten, valoren i estimen la plaça de Vilafranca i la diada de Sant Fèlix, de la mateixa manera que us agraïm que al llarg de 150 anys la plaça de Vilafranca respecti, valori i estimi els Xiquets de Valls.

 

Albert Batet i Canadell

casteller i Alcalde de Valls

 

+info

-info

La festa major de Sant Joan, una festa participativa

6ALBERT_BATET

Sant Joan s’ha acabat. La nostra festa major ha marcat l’inici de l’estiu, a la temporada de festes majors d’estiu del Camp de Tarragona i a la temporada castellera. Estic satisfet, molt content per com s’ha desenvolupat la festa major. Es tracta d’una alegria fruit de diversos factors. Un d’ells és l’alta participació que s’ha aconseguit. Fins a trenta-cinc entitats, col·lectius i agents culturals s’han sumat a l’organització d’activitats, col·laborant de manera activa amb l’Ajuntament. Penseu que fins a tretze entitats van recollir la foc de Sant Joan i cinc van sumar-se a participar al concurs de fogueres.

A més, enguany, dinou entitats van formar part del Seguici Cerimonial i fins a divuit formacions musicals en van encarregar d’acompanyar-nos en el Tomb del Poble, un dels actes centrals de la festa major de Sant Joan.

La voluntat de fer una festa molt plural també s’ha traduït en els diferents escenaris de la festa, on el barri Antic s’ha convertit en l’epicentre de la celebració.

També estic molt content per la resposta dels vallencs i també dels centenars de veïns d’altres poblacions, que han escollit Valls per viure una de les festes més significatives del calendari festiu del nostre país.

I una altra cosa que m’ha agradat molt és que Valls ha tornat a revalidar la capitalitat del fet casteller. Així es demostra amb les grans diades castelleres que van protagonitzar les dues colles de la ciutat tant durant la vigília de Sant Joan, és a dir per Completes, com també durant la diada de Sant Joan. I, fins i tot enguany, hem aconseguit que castellers ben llunyans, com els de Lo Prado de Chile, seguissin via streaming la retransmissió castellera de la diada de Sant Joan. Uns castellers que també ens van enviar un vídeo per desitjar molta sort als Xiquets de Valls.

En definitiva, la festa ha anat molt bé. Els canvis, com els lleugers retocs d’horaris o la modificació en el sentit del recorregut del Tomb del Poble crec que han permès anar millorant organitzativament la festa, i d’això es tractava.

Gràcies a totes i tots per prendre part en la celebració i per compartir amb tothom a través de les xarxes socials els milers d’imatges que heu captat del nostre Sant Joan. Entre tots hem aconseguit fer una festa major de tots i per a tots. Valls som tots!

+info

-info

Homenatge als portadors dels gegants

5ALBERT_BATET

Ha començat la festa major de Sant Joan de Valls i amb ella l’estiu i… en breu la temporada castellera, amb l’actuació que el dia 24 a les 13 hores protagonitzaran els xiquets de Valls.

La festa major és una d’aquelles celebracions que m’agraden especialment. D’una banda perquè com a ciutat mostrem el millor que tenim: la cultura, el folklore, els castells, les tradicions. De l’altra, perquè als vallencs ens agrada sortir al carrer i viure la festa.

Ahir la festa major va arrencar amb un acte especialment significatiu; em refereixo al reconeixement a la trajectòria festiva que vam fer a Domingo Simon Fontanillas i Simón Cruz Solé. Ambdós vallencs, cunyats i portadors dels gegants durant dècades.

En Jordi París, el director del Museu de Valls, va fer una molt bona glossa parlant de l’esforç que en Domingo Simon i en Simón Cruz van fer per mantenir viva i amb vida l’activitat dels nostres gegants. Gràcies, perquè entre tots fem ciutat, entre tots fem Valls.

 

+info

-info

Un reconeixement merescut a l’esforç a la Nit de l’Esport Vallenc

4ALBERT_BATET

Des de fa vint-i-dos anys el Patronat Municipal d’Esports de Valls celebra la Nit de l’Esport Vallenc. La festa és un reconeixement a tots aquells esportistes de la ciutat que han excel·lit al llarg de l’any o bé durant la seva trajectòria esportiva.

Dissabte passat al vespre vam viure una nova edició de la festa i la celebració va ser especialment significativa perquè dos esportistes joves: la jugadora de bàsquet, Laia Clavero, i el ciclista, Genís Soriano, van ser distingits amb el premi de millors esportistes de l’any. Una distinció que demostra la bona salut de l’esport a la ciutat, on durant els darrers anys des de l’Ajuntament de Valls hem fet una important aposta, que ha permès millorar els equipaments esportius.

 

Si bé ara se’m farà difícil esmentar a tots els premiats, com per exemple Jordi Magrinyà, l’Escola de Futbol, l’AAEET o el CB Valls … m’interessa destacar especialment la tasca de l’equip Ziga Zaga, que treballa de valent per garantir la integració de persones que pateixen alguna discapacitat a través de l’esport.

 

+info

-info

Enric Crous, nou ambaixador dels Xiquets de Valls

3ALBERT_BATET

Valls ha revalidat, una vegada més, el compromís amb el fet casteller. Dissabte vam nomenar a Enric Crous, director general d’Estrella Damm, ambaixador dels Xiquets de Valls. La proclamació es va fer a la plaça del Blat, on van néixer els castells, on s’hi han bastit castells espectaculars en diades que han fet història i on des del mes de novembre passat també hi commemorem el “Kilòmetre Zero del món casteller”.

El nomenament esdevé un reconeixement a la vinculació que Crous, i la societat que ell lidera, mantenen des de fa anys amb el món casteller. Però també esdevé el punt de sortida a la temporada castellera, que el proper diumenge dia 24 començarà aquí, a la plaça del Blat, amb els castells enlairats per les dues colles de la ciutat.

Els castells són un dels símbols de Valls i també del nostre país. A Valls dia rere dia demostrem precisament aquesta vinculació amb els castells i amb nous projectes com per exemple la segona edició de la fira castellera i el simpòsium casteller, que tindran lloc enguany coincidint amb la diada de Santa Úrsula.

 

+info

-info

Medalles de la ciutat a entitats amb llarga trajectòria

2ALBERT_BATET

Aquesta setmana s’ha convertit en un gran preludi de la festa major de Sant Joan, amb actes d’una especial singularitat com ara el lliurament de les medalles de la Ciutat a dues entitats amb una important trajectòria en la història contemporània de la ciutat. Es tracta del Centre de Lectura i la Societat Coral Aroma Vallenca, ambdues celebren el cent cinquantè aniversari de la seva fundació i al llarg d’aquesta trajectòria han fet importants esforços per fer créixer la vida social i col·lectiva de la ciutat.

És precisament per aquest motiu que Valls ha volgut retre un homenatge a les dues entitats i ho ha fet amb el lliurament d’una distinció que permet posar en alça els esforços d’una col·lectivitat i de desenes de persones que al llarg d’aquests anys hi han treballat de manera desinteressada.

L’acte de lliurament es va celebrar dijous al capvespre i Montserrat Català presidenta de la Societat Coral Aroma Vallenca, i, Rosabel Jové Clols, presidenta del Centre de Lectura, van encapçalar les comitives formades pels membres de les juntes directives d’ambdues entitats.

Moltes gràcies a tots per participar i sobretot per treballar dia rere dia per Valls.

 

+info

-info

La Llei de Barris, una bona eina per millorar el barri Antic

1ALBERT_BATET

L’any 2006 Valls aconseguia entrar en el programa de la Llei de Barris de la Generalitat, des d’aleshores hem treballat dur per millorar el Barri Antic i podem afirmar que s’ha executat un seixanta-set per cent de les intervencions previstes. Així es va comunicar també aquesta setmana durant el decurs de la reunió del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte d’Intervenció Integral del Barri Antic, celebrada dimecres passat.

Enguany ens proposem avançar en dues grans intervencions. La primera és la posada en marxa de la Biblioteca Comarcal i ja hi estem treballat. Aquest mes d’abril es licitarà el plec de condicions tècniques i administratives per l’adjudicació del mobiliari i també el trasllat del material bibliogràfic actual.

També aquest any volem acabar de formalitzar el pagament de les expropiacions pendents a l’entorn de ca la Mataueta, on s’hi construirà el Centre Cívic. A la vegada, hem iniciat la tramitació per a la recerca d’ajuts econòmics externs, en concret hem demanat mig milió d’euros al Fons Europeu de Desenvolupament Regional per finançar la seva construcció.

Malgrat que la irrupció de la crisi econòmica ha alterat el calendari previst inicialment per al desplegament de les actuacions en el marc de la Llei de Barris previst, pensem complir els objectius que Ajuntament i veïns ens vam fixar l’any 2006. Som conscients que cal donar continuïtat a aquest projecte; clau per impulsar social, econòmica i també urbanísticament el barri. Per això sol·licitarem una pròrroga a la Generalitat i d’aquesta manera podrem concloure totes les intervencions previstes.

+info

-info

Un nou municipalisme cooperatiu

Vara

Molt bon dia,

Benvolguts senyors i senyores, representants d’entitats, vallencs i amics que ens acompanyeu avui aquí en la celebració d’aquest acte de constitució del nou Ajuntament. La vostra presència ens honora a tots i us agraïm sincerament que ens acompanyeu en aquest acte solemne a través del qual 21 vallencs i vallenques assumim la condició de regidors, assumim un compromís ferm vers la nostra ciutat.

Permeteu-me que comenci aquest parlament, felicitant tots els regidors i regidores que constitueixen el nou Ajuntament. Felicitats als que ja eren regidors i que han vist com la ciutadania els renovava la seva confiança i també felicitats a aquells que avui assumiu per primera vegada la condició i el compromís de ser representants i servidors de tots els vallencs i vallenques. Creieu-me si us dic que estic molt content de compartir amb tots vosaltres la responsabilitat de representar els vallencs i vallenques en aquesta sala.

Deixeu-me, també, agrair la presència a tots els exregidors i exregidores, i especialment a tots els exalcaldes i exalcaldessa, que assistiu en aquest acte, i agrair-vos tota la feina i la dedicació que vau donar per la vostra ciutat.

Les meves primeres paraules també volen ser un agraïment a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms. Són ells un magnífic equip de persones, un gran equip humà amb els que he compartit també l’estima, la dedicació i el treball a favor de la nostra ciutat i la seva gent.

I finalment, permeteu-me que em dirigeixi de manera especial a la meva família a la que no podré mai agrair tot el suport que m’ha donat. Moltes gràcies.

Les 3 lliçons de les Decennals
Deixeu-me continuar aquest discurs amb un missatge que m’heu sentit dir molt aquest darrers mesos.

He estat destacant tota la feina feta, com la construcció de la Biblioteca de Ca Creus, del pavelló del Fornàs, la recuperació de la Biblioteca Popular i el Barri Antic, de les millores de carrers i places i de la via pública en general, dels contenidors, del camp de gespa, dels serveis a les persones, de les escoles, de les noves llars d’infants… Però també deia que les Decennals ens han ensenyat que junts podem fer grans coses.

Sí, sí, vull tornar a parlar de les Decennals… però probablement per última vegada. Deixeu-me que en parli una vegada més. Deixeu-me que us parli una vegada més de les Decennals. Però, de les Decennals com a escola cívica, com nou espai públic i de relacions ciutadanes i com a generador d’un canvi d’estil de govern. En efecte, deixeu-me que us parli una última vegada d’aquest esperit de les Decennals i que partir d’avui us comenci a parlar d’una nova etapa. D’una nova etapa en que aquest esperit es transforma en un “nou municipalisme cooperatiu”.

Mireu, fruit de l’experiència de les Festes de La Candela, hem retingut tres grans valors, tres grans lliçons:

En primer lloc, una major consciència de la nostra identitat, del nostre rol i de la nostra projecció en el context de Catalunya. L’estima per la ciutat, per la gent de Valls i per la seva cultura i tradició han augmentat i han actuat com a un autèntic motor de canvi.
En segon lloc, les Decennals ens han donat una prova pràctica de la nostra capacitat de col·laboració i de treball en equip. La nostra unió i cooperació per un objectiu comú, basant-nos en la confiança, en la coresponsabilitat i en l’altruisme ens han permès demostrar a tothom, i a nosaltres mateixos també, que som capaços de construir grans coses junts.

I en tercer lloc, una gran complicitat per damunt d’interessos polítics i personals que ha permès crear un nou espai de relació entre l’Ajuntament, la societat civil i la ciutadania, que fins avui no havia existit mai.

Ara, amb la lliçó ben apresa, aquests tres grans valors, aquestes tres grans lliçons ens permeten obrir una nova etapa. Més oberta, més dialogant i més compromesa que mai. Perquè ara sabem que treballant junts, per damunt d’interessos i rivalitats, fidels a la nostra identitat i a la nostra manera de ser, és la millor manera de treballar a favor de Valls.

Espai públic i context

Aquests tres grans valors han redefinit l’espai públic de la nostra ciutat. Hem deixat enrere les relacions jeràrquiques on l’administració és la font de tota la saviesa i dirigeix la societat només en base al seu propi criteri. Hem deixat enrere l’administració intervencionista i dirigista. Hem deixat enrere tot això per definir un nou espai públic: on els problemes i les solucions són definits en comú; on la base de l’èxit rau en la cooperació que permet combinar i aprofitar tot el talent de la ciutat.; on les relacions es basen en el compromís amb la ciutat, en la confiança amb les persones implicades amb la ciutat i en la coresponsabilitat amb l’acció de govern.

Ara tenim un nou espai públic que ens permet definir també una altra manera de governar. Una altra manera de governar més cooperativa: per poder fer front a la incertesa pròpia d’un temps de crisi i de canvis sobtats i profunds; per poder augmentar la nostra capacitat d’acció, com a comunitat humana i com a ciutat; per poder competir amb més garanties d’èxit, en un món cada cop més global, més interelacionat i més complex.

Equip

Sobre els tres grans valors o lliçons de les Decennals, també vull parlar de l’equip de govern. Hem construït un equip potent i resolutiu per a governar la ciutat. És un equip ampli i plural, amb gent de totes les edats, amb experiència i amb il·lusió, amb sensibilitats molt diverses, però amb tres grans punts en comú: ambició, capacitat de treball i tarannà obert. És un equip molt vinculat a la ciutat, a les seves entitats socials, culturals i esportives; i als seus barris, i que mantindrà aquest vincle des del govern en tot moment. És un equip que estima i es desviu per la ciutat de Valls. És un equip disposat a treballar a fons per la ciutat.

Govern

Aquests tres grans valors de les Decennals també són els que inspiraran l’estil i la manera de governar la ciutat de Valls. Un estil que serà de “Mà estesa”. Un estil que hauria d’obrir pas a un nou municipalisme, més cooperatiu, basat en aquest nou espai públic i de relació ciutadana que hem creat i també en la cooperació, el compromís i la coresponsabilització que tan bons resultats ens ha donat.

Aquest serà un govern que sempre mirarà de sumar per buscar sempre el que ens uneix, per damunt del què ens separa. Aquest serà un govern que sempre buscarà unir tot el talent de la nostra ciutat per generar una gran intel·ligència col·lectiva que ens doni una gran força unida davant els grans reptes de futur que tenim plantejats.Tots sabeu que aquest ha estat el meu compromís personal i aquest serà sempre el meu compromís de govern.

Fa dos anys i mig, quan vaig assumir l’alcaldia, els hi deia que sempre preferiré actuar perquè les coses passin que esperar a veure si passen. I és així com ho veig. Per mi fer d’alcalde vol dir sumar esforços, vol dir treballar en equip i vol dir fer pinya. Per això us dic, que exercirem el govern de la ciutat amb la més gran de les responsabilitats perquè aquest ha estat el desig de la majoria dels vallencs i vallenques. Però al mateix temps, exercirem l’acció de govern amb generositat i humilitat, perquè la ciutat necessita de la complicitat, el seny i la implicació de la nostra gent per ampliar aquesta majoria cap a totes les sensibilitats de l’Ajuntament i de la societat civil vallenca.

Només així podrem tirar endavant els grans projectes de ciutat, però sobretot solucionar els petits i grans problemes de les famílies i de les persones.

Per això us dic: entre tots hem de construir una nova governança, un nou municipalisme cooperatiu, basat en el diàleg i la participació amb la ciutadania, amb les associacions i entitats, amb les empreses, amb els grup municipals i amb l’entorn institucional. Estem disposats a parlar de tot, amb tothom, des d’un tarannà obert , des d’un enfocament inicial plural, tant des del punt de vista polític, com social i cultural, per concentrar-nos i treballar en objectius comuns a favor de Valls i de la seva gent. Estem disposats a fomentar la participació, una participació basada en la confiança, en l’actitud constructiva i en el consens, com a mitjà per millorar la presa de decisions i per escurçar el camí cap a les solucions; però no com a mitjà per entorpir la resolució dels problemes de la ciutat i dels seus habitants ni per introduir dogmatismes i impossibles en el debat ciutadà.

El filòsof basc Daniel Innerarity diu que: “Governar és cooperar en l’estratègia, la planificació amb visió de futur i fugir de la improvisació i el tactisme miop”. I per això us dic: hem de cooperar per prendre decisions, comptant amb tothom, comptant sobretot amb la responsabilitat i l’esperit constructiu de tothom.

Per això, en aquesta nova etapa que avui comencem, la Junta de Portaveus tindrà un paper destacat. Tindrà un paper especial amb reunions més deliberatives i més participades, per tal que tots els grups municipals puguin aportar el seu talent i el seu treball en benefici de la ciutat i de la seva gent. Per això, també tindrà un paper destacat la participació ciutadana en l’elaboració del POUM, per marcar les línies estratègiques de futur de la ciutat.

I en aquest mateix sentit, també tindran un paper destacat òrgans com el Consell Econòmic i Social, la Taula de Cohesió Social, la Xarxa de Cultura, el Consell Municipal de Comerç i el Consell Consultiu de la Dona, entre d’altres, a qui haurem de donar veu en els seus camps respectius, per tal de completar la planificació estratègica de la ciutat des de l’àmbit econòmic, social i cultural. Sense oblidar, la veu, molt important, que hem estat escoltant sempre a través de les reunions periòdiques amb les diferents assemblees de les Associacions de Veïns.

Prioritats de Govern
Així doncs, què oferim i, a la vegada, què els hi demano?

Que els que estem en aquesta sala, però també tota la ciutat, generem una gran energia positiva per Valls, una energia àmplia i plural, sense dogmatismes ni idees preconcebudes a favor d’un projecte col·lectiu compartit, que ha de ser i serà el millor projecte col·lectiu per Valls. Perquè el Valls del futur, l’estarem fent entre tots.

Els hi oferim i els hi demano que siguem exigents i que actuem amb el rigor que requereixen aquests temps difícils, que toquem de peus a terra, que maximitzem els recursos i que mai deixem de ser conscients que sempre ho podem millor
Els hi oferim i els hi demano que actuem amb responsabilitat, amb seny, amb patriotisme, amb il·lusió renovada, i amb tenacitat i perseverança, per aprofitar tots els nostres actius de ciutat i per generar les nostres pròpies oportunitats de futur. Que amb humilitat sapiguem correspondre a la generositat i l’obertura de les persones, i que l’aprofitem no en benefici propi, sinó en benefici de la ciutat i de la seva gent, en benefici dels que més necessiten, en benefici dels que més ens necessiten.

Només així, compartint aquesta actitud i aquesta generositat de partida, entre tots, podrem construir grans acords de ciutat per combatre i vèncer els grans reptes que Valls té per davant:

Hem de treballar, seriosament i amb eficàcia, contra els efectes de la crisi. Aquest és l’objectiu central. Sí, la lluita contra la crisi és i ha de ser el nostre gran objectiu. Tenim el repte de posar les coses més fàcils per crear empreses i comerços; tenim el repte de generar ocupació, tenim el repte d’ajudar i d’acompanyar els emprenedor… Però, no ens enganyem: l’Ajuntament sol no podrà fer-ho. I per això caldrà actuar amb consens i decisió des del Consell Econòmic i Social, per coordinar amb eficàcia recursos i esforços públics i privats. I per això, també caldrà reformar i potenciar el Consell Municipal de Comerç perquè sigui un òrgan de decisió conjunt i un vertader gestor de les iniciatives i accions que ell mateix generarà.

I caldrà millorar l’organització i l’eficàcia de totes les nostres polítiques d’empresa, d’ocupació i de formació a través de la suma dels recursos de l’IMPE i de Casa Caritat, que tindrà al seu davant el repte de crear una finestreta única per facilitar la creació d’empreses i aconseguir ser un pol de captació d’inversions i foment de l’emprenedoria.
Paral·lelament, tenim el repte de mantenir i reforçar els serveis a les persones, els serveis socials, de salut pública i sociosanitaris, i d’educació i formació. No és un repte fàcil. La crisi afecta molt directament a moltes persones i a moltes famílies de la nostra ciutat i a la vegada afecta als recursos per a mantenir i reforçar els serveis i els ajuts que tan necessiten les persones i les famílies. En aquest context, una de les nostres prioritats serà treballar per la cohesió social a Valls. Caldrà buscar solucions a través d’una major cooperació i a través d’una major coordinació de recursos i d’esforços. La Taula de cohesió social tindrà un rol especial en la definició de noves solucions i noves maneres d’actuar per mantenir la cohesió social a Valls.

I el Pius Hospital, haurà de buscar sinergies amb les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà per mantenir i millorar serveis i eficàcia.

En tercer lloc, també hem de seguir millorant l’espai urbà de la nostra ciutat. Hem de seguir treballant per renovar i revitalitzar el Barri Antic. Hem de continuar la feina feta fins ara i complir amb els objectius que tots junts vàrem fixar pel cor de la nostra ciutat: iniciar la transformació del carrer Espardanyers, construir el nou Centre Cívic, recuperar la muralla, acabar les reformes del Convent de Carme i posar en marxa la Biblioteca Carles Cardó a Ca Creus.

I al mateix temps, hem de seguir treballant per millorar la via pública i els barris, resolent els problemes del dia a dia, perquè l’espai urbà sigui cada dia més acollidor i agradable. Per això, seguirem mantenint reunions amb tots els barris, per conèixer de primera mà quines són les seves prioritats i quines són les seves necessitats També treballarem per aconseguir el traspàs de les carreteres de Foment i de la Generalitat per poder millorar la mobilitat general de la nostra ciutat, la interconnexió entre barris, i al mateix temps, l’estètica i l’atractiu de les entrades a Valls.

També tenim el repte d’elaborar un nou Pla General entre tots que ens permeti planificar el desenvolupament de la nostra ciutat, i marcar un horitzó estratègic de ciutat clar i compartit, construït en clau de futur, de generar prosperitat, buscant sempre augmentar les nostres oportunitats, per equilibrar la ciutat, per crear empresa i ocupació, per recuperar capitalitat…

Tenim el repte de construir el Museu Casteller que serà un revulsiu en tots sentits per a la ciutat, que atraurà visitants, que generarà cultura, que generarà riquesa i prosperitat… I caldrà lluitar-ho. Caldrà recordar, i si cal reclamar i exigir, com sempre hem fet, que es compleixin els compromisos institucionals. I per una altra banda, caldrà fer servir també l’enginy i la imaginació per trobar noves vies de finançament (per exemple via patrocinis o mecenatges privats) que ens permetin tirar-ho endavant.

Al mateix temps, caldrà tenir en compte la creació de la Comissió de Patrimoni com a punt de partida per la recuperació i potenciació del nostre patrimoni cultural.

També hem d’aprofitar el moment, i traslladar l’esperit de la Candela a la gestió de les altres festes de Valls, com a via per a la seva transformació i potenciació, amb l’objectiu d’augmentar la nostra projecció cultural i turística.

I en aquest sentit, haurem de fer front al repte de reforçar la nostra capitalitat en les tres àrees d’influència que tenim. Tenim el repte de seguir essent la capital i l’espai de trobada del rerefons del Camp de Tarragona que formen l’Alt Camp, la Conca de Barberà i els pobles propers del Tarragonès i el Baix Camp. Però també hem de reforçar la nostra capitalitat en el conjunt del Camp de Tarragona i en el conjunt de Catalunya.

I per aquesta tasca no ens cal augmentar la nostra població, no ens cal fer grans despeses, no cal reinventar-nos… El primer que ens cal, és creure en Valls i creure en els nostres grans actius com a ciutat (culturals,comercials, industrials, logístics…) i creure en nosaltres mateixos. I en segon lloc, també ens cal treballar junts perquè aquests actius avancin a favor de la ciutat de Valls. A favor de tots.

Conclusió-Final
Crec que tots som conscients dels temps difícils que haurem d’afrontar. Els propers 4 anys ens plantejaran cruïlles difícils que haurem de saber interpretar i superar. Només mirant endavant i treballant avui, per determinar nosaltres mateixos el nostre futur, podrem canviar la situació actual.

Com a govern, tenim la responsabilitat històrica d’entendre els canvis. Però, en aquest context, tan complex i tan canviant, la interpretació dels canvis ha de ser col·lectiva; ha de ser una feina que uneixi la posició individual i col·lectiva, sense dogmatismes i sense falses rivalitats; ha de ser una feina de tots per fer front als reptes i convertir-los en oportunitats de ciutat.

Mirin, la fortalesa d’un poble es demostra fent front a les adversitats. I, certament, estem vivint un temps d’adversitats. Són temps en què hem de fer més amb menys. Són temps en què haurem de tocar més que mai de peus a terra. Són temps en els que haurem de fer més i haurem de treballar més pels vallencs i les vallenques. Són temps que ens exigeixen treballar més per sortir reforçats de la crisi… Són temps de canvis profunds en les maneres de fer i d’actuar des de l’Ajuntament i des de l’administració pública.

Sí, són temps d’adversitats. Però són temps d’esperança. Són uns temps històrics
Són temps per a un nou municipalisme més obert i més cooperatiu, on les fronteres entre institucions i ciutadania desapareguin, on es doni pas a un treball col·lectiu basat en la confiança, en el compromís i en la coresponsabilització amb el bé comú, present i futur. I això, només és possible si creiem en nosaltres mateixos i si creiem en les persones.
Jo crec en les persones. Sí, crec en els homes i dones capaços de fer reals els somnis. Jo crec en Valls. Jo estic convençut que entre tots serem capaços de construir grans acords de ciutat. Jo crec en els grans actius que té la nostra ciutat.

I estic convençut que entre tots conquistarem el futur. Per això, us convido a tots a participar i a compartir el futur de Valls. Per això, us convido a tots a lluitar per Valls i per la gent de Valls. Per això, us convido a posar en pràctica les lliçons de l’esperit de les Decennals, que ens conviden a sumar i a fer pinya a favor de la ciutat.

Us convido a participar en aquesta nova etapa, us convido a participar amb responsabilitat i amb entusiasme en aquest nou municipalisme cooperatiu en el què tots siguem copartíceps en la definició del futur de Valls, perquè des de la unió creem una gran força i una gran energia col·lectiva per construir el nostre futur.

Visca la ciutat de Valls!

I visca Catalunya!

Valls, 11 de juny de 2011. Discurs d’investidura

+info

-info

Pavelló Xavier Tondo i Volpini

tondo10_web

El nou pavelló del Fornàs a Valls passarà a denominar-se Pavelló Xavi Tondo i Volpini, en homenatge al ciclista vallenc mor aquesta setmana en accident domèstic. La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Valls ens hem reunit aquest matí i hem aprovat per unanimitat aquesta mesura en senyal de reconeixement i de record perpetu de la ciutat a un dels seus fills més estimats pels valors que representava en l’esport, per la seva implicació amb les activitats que s’organitzaven a la ciutat i també per la seva persona.

També aprofito l’avinentesa per a recordar-vos que aquest diumenge a les 12 del migdia hi haurà una concentració de bicicletes a la plaça del Pati i que desfilarem en silenci fins arribar a la plaça del Blat on es farà lectura d’un manifest en senyal d’homenatge i record pòstum de la Ciutat de Valls a la figura de Xavier Tondo.

+info

-info

«...10...2021222324...»