La Firagost, un gran exemple del potencial humà vallenc

16ALBERT_BATET

A Valls estem enllestint els darrers detalls de la Firagost, la major fira del camp català, que enguany se celebrarà els propers 31 de juliol i 1 d’agost. I, com sempre, ens farà molta il·lusió que us sumeu a aquesta festa comercial i cultural.

La Firagost és una festa amb una base sòlida i una trajectòria consolidada, una celebració acollidora i oberta a tothom, que aplega un conjunt de mostres, mercats, activitats i concursos pensat per atraure i satisfer molts tipus de públics diferents i mostrar tota la vitalitat i la força del nostre camp i de la seva gent en uns moments complexos on cal redoblar la voluntat i la feina per poder tirar endavant.

De fet, la Fira Exposició del Camp és una expressió del què cal fer ara: unir esforços, implicar-se més i més, posar més ganes i treball que mai, per poder superar tots els obstacles que tenim davant. Per això, enguany encara té més valor la feina de molts vallencs i vallenques que d’una manera desinteressada participen en l’organització d’aquest esdeveniment. És un exemple del gran potencial humà de la nostra ciutat, de la força de les nostres entitats i associacions, i una mostra de com, fent pinya, Valls pot assolir els reptes que es proposi.

 

+info

-info

Col·laboració amb la Llar del Jubilat

15ALBERT_BATET

La regidora de Relacions ciutadanes i Igualtat de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, ha signat avui un nou conveni amb el president de la Llar del Jubilat, Joaquim Esteve. L’acord esdevé un nou pas en les estretes relacions i col·laboracions que des de fa molts anys hem teixit des del govern local i les diverses associacions de la ciutat, com una mostra més de garantir una societat dinàmica i viva.

En el cas específic de la Llar del Jubilat, us he de confessar que m’agrada molt que la cooperació permeti a l’entitat vallenca oferir un suport en totes aquelles activitats que desenvolupen i també en els anhels formatius que tenen molts dels seus associats. De fet, el conveni que s’ha signat preveu que l’Ajuntament hi aporti una subvenció d’11.250 euros anuals, el suport en activitats formatives i també en el manteniment de la seu que té la Llar del Jubilat.

L’acord subscriu aquella frase que sempre m’agrada recordar: “entre tots fem pinya”. Però també ens dóna nous arguments per buscar aliances, en moments on el treball conjunt és clau per tirar endavant.

 

+info

-info

Pujol presenta el seu darrer llibre a Valls

14ALBERT_BATET

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va presidir divendres l’acte de presentació del seu darrer llibre “Memòries. De la bonança a un repte nou (1993-2011)”. L’acte, en el qual ens hi vam aplegar molts vallencs i vallenques, ens va permetre conèixer una mica més la trajectòria política del president Pujol.

Precisament d’aquest camí traçat per el president m’enorgulleixo d’haver-ne extret tres grans lliçons: el compromís, la voluntat i el treball. Perquè el president Pujol sempre ha demostrat, tot i les dificultats, un ferm compromís amb el país. Un compromís que nosaltres hem heretat i dia rere dia revalidem per superar les adversitats, a les què hem de fer front en moments com l’actual.

Però el president també ens ha demostrat que la voluntat és l’ànima i el motor que fa les grans nacions, com el cas de Catalunya que, malgrat les adversitats de la història, sempre ha continuat endavant. I, en darrer terme, el treball perquè fruit del treball Catalunya sempre ha anat superant els entrebancs.

Ja en vaig parlar de l’orgull que va ser per a mi poder prendre part en la presentació del llibre del president Pujol, perquè l’obra és també un reconeixement a l’excel·lent tasca que Pujol ha fet per el nostre país, per Catalunya.

 

+info

-info

Els nous recs de Valls estaran a punt l’any 2014

13ALBERT_BATET

Els 444 regants de Valls podran començar a utilitzar la nova infraestructura dels recs d’aquí a un parell d’anys. Després de molts anys de dificultats, les obres estan en marxa i tot fa preveure que al 2014 les 365 hectàrees de rec que hi han al terme municipal de Valls i el seu entorn podran rebre l’aigua tractada.

Aquesta setmana, el director general de desenvolupament rural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sala, i el president de la Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias, Francisco Norte, es van desplaçar a Valls amb l’objectiu de reunir-se amb els regants i el govern local per definir el nou calendari.

Tot i que ara els treballs s’aturen per no interferir amb la collita que hi ha al camp, la continuïtat en l’execució de les obres està garantida durant la tardor per poder donar resposta a una necessitat dels pagesos i també de la ciutat de Valls. Estic molt satisfet, precisament després de comprovar que podrem concloure les obres i mantenir l’activitat agrària de les hortes, molt arrelada a la ciutat.

 

+info

-info

El Museu de Valls reobre la porta de Guinovart

12ALBERT_BATET

El Museu de Valls va comprar l’any 2000 la peça “La porta” de Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007). L’adquisició va ser possible gràcies a una donació que l’empresa BNA va fer, convertint-se en mecenes del Museu vallenc. “La porta” és una peça singular i que ara forma part d’una exposició que permet conèixer quina ha estat la trajectòria de l’artista català, qui va començar en el moviment figuratiu per evolucionar fins a l’abstracció.

L’exposició que hem inaugurat al Museu de Valls es complementa amb peces que ens ha cedit la Generalitat de Catalunya i permet al visitant descobrir com va ser l’evolució de Guinovart, doncs s’hi poden veure obres realitzades durant la dècada dels anys 50 del segle passat, com “El pagès” fins “L’espiral de la llum”, que Guinovart va acabar pocs mesos abans de la seva mort.

La mostra evidencia, una altre vegada, l’elevat nivell de les obres que té el Museu de Valls, un dels escenaris de referència per conèixer l’evolució de l’art contemporani català amb artistes de destacada vàlua com Miró, Tàpias, Brossa, Hugué o el propi Guinovart, entre molts d’altres. Però també posa de manifest l’esforç que des del Museu es fa per continuar oferint activitats destacades en el calendari cultural de la ciutat.

 

+info

-info

Un nou pas endavant per rehabilitar el convent del Carme

11ALBERT_BATET

Culminar la restauració de l’antic convent del Carme per fer-hi possible el retorn de l’escola Enxaneta és una de les prioritats del govern. Fa unes setmanes ens reuníem amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, amb la voluntat d ‘encarrilar el projecte i amb la voluntat que el curs 2014/15 es reprengui l’activitat educativa al Convent del Carme . Per a fer-ho possible, però, l’Ajuntament de Valls farà un nou esforç econòmic quantificat en 400.000 euros per facilitar el finançament dels treballs de restauració.

Els termes d’aquest acord està previst que s’aprovin , en la propera sessió plenària de l’Ajuntament i ahir vam donar-ho a conèixer en una nova reunió de la junta de portaveus municipal. Durant la trobada, vam comunicar als portaveus dels diversos grups polítics que són a l’Ajuntament el contingut d’un nou conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament i què contempla que des del govern local, en total, s’aportarà 1.800.000 euros per la recuperació del convent del Carme.

Sóc conscient de què es tracta d’una important quantitat econòmica. Però també sé que és necessari aquest esforç, perquè així recuperem l’edifici més antic de la ciutat i mantenim l’ús educatiu en l’immoble. Així mateix, també garantim un pas endavant en la recuperació del barri Antic, mantenint-hi l’Escola Enxaneta que durant moltes dècades ha omplert de vida els carrers del cor de la ciutat. Amb la vista posada en aquest objectiu, penso que cal agrair l’esforç i perseverança a tota la gent que al llarg d’aquests anys ha estat i continua estant implicada en el projecte. Certament, encara no hem arribat al final, però l’acord amb la Generalitat representa un pas ferm i molt important.

 

+info

-info

Fer més fàcil el pagament dels tributs locals

10ALBERT_BATET

L’actual situació econòmica és molt complicada, i som conscients que és necessari fer passos per escoltar i sonar resposta positiva a les necessitats socials i, a la vegada, intentar fer més fàcil el pagament dels impostos que depenen de la hisenda local.

Enguany 444 famílies vallenques han sol·licitat poder fraccionar durant sis mesos el pagament de l’Impost de Béns Immobles.  Aquest és el primer any que hem ofert als vallencs la possibilitat d’acollir-se al pagament fraccionat de l’IBI, amb la voluntat de poder fer més suportable i còmode el pagament d’aquest impost, però sobretot per poder alleugerir que la pressió fiscal es concentri només en els dos rebuts  en què normalment està fraccionat l’IBI.

Des del govern vallenc també impulsem accions per promoure que els ciutadans, que es troben en una situació econòmica més desfavorable, puguin obtenir bonificacions que els hi permetin minimitzar la pressió fiscal. Precisament aquestes mesures tenen la voluntat de tenir continuïtat en el futur.

 

+info

-info

Nou famílies vallenques tenen un nou habitatge

9ALBERT_BATET

Nou habitatges desocupats de la ciutat ja tenen nous inquilins. La iniciativa forma part del pla de xoc impulsat des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i què promou l’ocupació d’habitatges que són propietat de l’administració catalana, però que fins ara no eren ocupats.

Dimecres vam lliurar les claus de set pisos emplaçats al barri del Fornàs, un altre a la carretera del Pla de Santa Maria i un darrer al carrer de la Zeta. En tots els casos, els nous llogaters tenen la possibilitat de convertir-se en els propietaris dels seus nous habitatges si durant els deu anys durant els quals durarà el contracte d’arrendament formalitzen l’opció a compra.

En breu s’adjudicaran les claus de tres habitatges de la ciutat que també es troben en aquesta situació i d’aquesta manera fem un pas endavant per fomentar que nous vallencs puguin accedir al mercat de l’habitatge, sempre amb lloguers que en cap cas superen els tres-cents euros mensuals.

La iniciativa és molt positiva perquè oferim al ciutadà la possibilitat de disposar d’habitatge a un preu que està per sota del preu del mercat lliure i, a la vegada, també impulsem mesures per promoure que pisos que són propietat de l’administració estiguin ocupats.

 

+info

-info

Les llums de les Decennals distingides amb els premis Laus

8ALBERT_BATET

Coincidint amb les darreres Decennals diversos carrers i edificis de la ciutat van acollir algunes de les obres d’art en el marc del projecte “2011 Lumens”(1). Es tractava d’una iniciativa artística amb creacions fetes per artistes ben diversos i amb la llum com a element comú. Ara, fa tot just uns dies, la mostra “2011 Lumens”, que va ser organitzada des del Museu de Valls, ha estat guardonada amb quatre premis Laus (1), en l’àmbit del disseny gràfic i la comunicació visual.

En concret, el projecte gràfic del muntatge de l’exposició va ser distingit en totes les categories on es presentava. Concretament, la senyalització urbana de la mostra també va ser guardonada amb un Laus de plata en la categoria d’Administracions Públiques, i a més, aquesta exposició de les Decennals també va recollir tres Laus de bronze en els apartats d’”Elements Coordinats” en la categoria de Disseny Gràfic, a la vegada que també va ser distingit el catàleg de la mostra i la gràfica aplicada als espais.

La Biennal d’Art 2011 (3) també va obtenir un premi en aquesta edició. La recepció de tots aquests guardons evidencien que Valls ha iniciat un camí en matèria cultural encertat. Si bé els temps són difícils, és evident que s’ha de continuar apostant per donar suport als creadors i, a la vegada, també per promoure que l’art surti al carrer com un pas més per a fer-lo molt més pròxim al ciutadà (4).

(1) http://blocdellums.blogspot.com.es/2011/01/festival-lumens-2011-valls.html

(2) http://fad.cat/awards/view/62

(3) http://www.visual-lab.info/biennal-dart-de-valls-premi-guasch-coranty

(4) http://www.mediateletipos.net/archives/14519

 

+info

-info

A LA PLAÇA MÉS CASTELLERA DES DEL BRESSOL DELS CASTELLS Albert Batet i Canadell, casteller i Alcalde de Valls

7ALBERT_BATET

El notable escriptor i home de viatges, Rafael d’Amat, Baró de Maldà, ja va veure i viure el Ball de Valencians a Vilafranca del Penedès l’any 1771 per la Festa Major, just un any després que les torres precedents dels castells actuals arribessin als sis pisos. Algunes dècades més tard, el 1827 l’Administració de la celebració –aquest model tan singular que heu conservat fins als nostres dies- enviava un home per llogar el Ball de Valencians a la ciutat de Valls. Des d’aleshores, a les acaballes del mes d’agost, les colles dels Xiquets de Valls no han deixat de recórrer puntualment la cinquantena de quilòmetres que separen ambdues localitats. En aquest costum bicentenari les excepcions han estat comptadíssimes fins el punt que es va convertir en una pràctica patrimonial. La participació dels vallencs va contribuir a la definició –ben merescuda- de Sant Fèlix com “la festa major més típica de Catalunya” .

Josep Maria Espinàs descrivia la Festa Major de Vilafranca del 1966 en l’actuació castellera del migdia i, en referir-se a l’enlairament d’un tres de set per part dels Castellers de Vilafranca, diu dels Xiquets de Valls “ara ajuden els vilafranquins a fer la pinya. El tres de set s’aixeca molt segur, a bon ritme, l’anxaneta saluda apressadament des de dalt… i el castell es va descarregant pis per pis, amb molt d’ordre. Una operació arrodonida, i merescudament aplaudida, que fa pensar si algun dia els vilafranquins es veuran amb cor de passar la dramàtica frontera dels set pisos als vuit pisos”. Espinàs tampoc no es va perdre el capvespre de Sant Fèlix: “Tot a l’hora. El Drac volta, sonen els petards, cremen els focs artificials, mentre, impertorbables, els castellers de Valls, del Vendrell i de Vilafranca alcen els pilars de cinc. Un any, l’anxaneta va rebre un coet a la bragueta, i va aguantar fins que el sant entrà a l’església. Els castells no s’han de desfer mai! Només quan el sant hagué entrat, la criatura –aquell home de deu anys- reclamà auxili i fou dut a l’hospital. És difícil d’entendre els castells sense viure’ls”.

El Sant Fèlix immortalitzat per Espinàs resumeix el perquè els Xiquets de Valls senten aquesta festa com a pròpia. Generació rere generació si més no des d’aquell 1827 hem realitzat aquest pelegrinatge anual cap a una plaça que ens va acollir fins i tot en els moments més difícils de la història. Ni en el període que les lluites polítiques del segle XIX desencadenaren la letargia dels castells a Valls ni durant la decadència castellera de les primeres dècades del segle XX, els Xiquets vallencs han deixat de viure la Festa Major de Sant Fèlix. Les generacions més velles havien anat en carro pel coll de Santa Cristina, tota una aventura fa dos segles. Després vindria el tren, i encara més cap aquí els cotxes de línia.  Els propietaris de les fàbriques de Valls encara avui segueixen el costum de donar festa als castellers que treballen a l’empresa, continuant un llegat d’anys i panys. El 30 d’agost l’objectiu és un altre: la colla i les seves construccions. Sant Fèlix és també un dia especial a Valls perquè una bona part dels seus habitants són a Vilafranca.

En alguns casos els lligams entre els castellers vallencs i les famílies vilafranquines han anat més enllà i han estat més forts. No podia ser d’una altra manera a partir del retrobament anual en un ritu comunitari de primer ordre.  Per Sant Fèlix els Xiquets de Valls, quan Vilafranca no tenia colla pròpia, entraven a plaça amb el pilar de cinc caminant, honor que cedien als castellers de casa que ens ajudaven. Fins i tot un llibre explicita altres vinculacions amb noms i cognoms concrets al voltant de la família Cusiné de Vilafranca. Durant bona part del segle XIX les dues colles vallenques van ser conegudes arreu pels noms de les dues confraries més populars de la capital del Penedès. Es tractava, per una banda, de la confraria del Bon Jesús –o de la Muixerra- que acabaria identificant-se amb la colla vallenca dels pagesos i a partir del 1876 amb la Colla Vella, i per l’altra, de la confraria de la Mare de Déu del Roser, que ho faria amb els menestrals vallencs i des de 1876 amb la Colla Nova.

Els Xiquets de Valls vam estar orgullosos que, en les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011, els Castellers de Vilafranca retornessin a la plaça de la Font de la Manxa, espai emblemàtic presidit pel monument casteller des de 1969 i darrerament també per la nostra senyera nacional, i plantessin el millor castell de la jornada: el dos de vuit amb folre. Ho féreu enmig de deu mil castelleres i castellers de cinquanta-set colles, entre elles també els Xicots i la Jove vilafranquina, amb el mateix respecte per la plaça de Valls que els vallencs tenim per la de Vilafranca. Els orígens comuns vinculats a un mateix model etnogràfic de festa major; el respecte cap als nostres patronatges més sentits –Sant Fèlix i la Mare de Déu de la Candela-; uns arrels pregons compartits que s’endinsen en terres de vinyes que creixen fortes en el procés de construcció nacional del nostre país que, amb els castells, ofereix a la humanitat un discurs de cohesió social i d’esforç col·lectiu, absolutament imprescindibles en un planeta massa desestructurat.

A plaça ens seguirem mirant de reüll i la rivalitat continuarà viva, entre vallencs i vilafranquins, com també entre les dues colles dels Xiquets de Valls. La rivalitat entre les dues colles de Valls també ha esdevingut un element positiu i tradicional a la diada de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès i Valls han fet possible juntes els primers dos-cents anys d’història dels castells que ens han portat a la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Com a Alcalde i xiquet de Valls que fa 20 anys que fa castells per Sant Fèlix, vull dir-vos que els Xiquets de Valls respecten, valoren i estimen la plaça de Vilafranca i la diada de Sant Fèlix, de la mateixa manera que us agraïm que al llarg de 150 anys la plaça de Vilafranca respecti, valori i estimi els Xiquets de Valls.

 

Albert Batet i Canadell

casteller i Alcalde de Valls

 

+info

-info

«...10...1920212223...»