Un nou pas endavant per rehabilitar el convent del Carme

11ALBERT_BATET

Culminar la restauració de l’antic convent del Carme per fer-hi possible el retorn de l’escola Enxaneta és una de les prioritats del govern. Fa unes setmanes ens reuníem amb la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, amb la voluntat d ‘encarrilar el projecte i amb la voluntat que el curs 2014/15 es reprengui l’activitat educativa al Convent del Carme . Per a fer-ho possible, però, l’Ajuntament de Valls farà un nou esforç econòmic quantificat en 400.000 euros per facilitar el finançament dels treballs de restauració.

Els termes d’aquest acord està previst que s’aprovin , en la propera sessió plenària de l’Ajuntament i ahir vam donar-ho a conèixer en una nova reunió de la junta de portaveus municipal. Durant la trobada, vam comunicar als portaveus dels diversos grups polítics que són a l’Ajuntament el contingut d’un nou conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament i què contempla que des del govern local, en total, s’aportarà 1.800.000 euros per la recuperació del convent del Carme.

Sóc conscient de què es tracta d’una important quantitat econòmica. Però també sé que és necessari aquest esforç, perquè així recuperem l’edifici més antic de la ciutat i mantenim l’ús educatiu en l’immoble. Així mateix, també garantim un pas endavant en la recuperació del barri Antic, mantenint-hi l’Escola Enxaneta que durant moltes dècades ha omplert de vida els carrers del cor de la ciutat. Amb la vista posada en aquest objectiu, penso que cal agrair l’esforç i perseverança a tota la gent que al llarg d’aquests anys ha estat i continua estant implicada en el projecte. Certament, encara no hem arribat al final, però l’acord amb la Generalitat representa un pas ferm i molt important.

 

+info

-info

Fer més fàcil el pagament dels tributs locals

10ALBERT_BATET

L’actual situació econòmica és molt complicada, i som conscients que és necessari fer passos per escoltar i sonar resposta positiva a les necessitats socials i, a la vegada, intentar fer més fàcil el pagament dels impostos que depenen de la hisenda local.

Enguany 444 famílies vallenques han sol·licitat poder fraccionar durant sis mesos el pagament de l’Impost de Béns Immobles.  Aquest és el primer any que hem ofert als vallencs la possibilitat d’acollir-se al pagament fraccionat de l’IBI, amb la voluntat de poder fer més suportable i còmode el pagament d’aquest impost, però sobretot per poder alleugerir que la pressió fiscal es concentri només en els dos rebuts  en què normalment està fraccionat l’IBI.

Des del govern vallenc també impulsem accions per promoure que els ciutadans, que es troben en una situació econòmica més desfavorable, puguin obtenir bonificacions que els hi permetin minimitzar la pressió fiscal. Precisament aquestes mesures tenen la voluntat de tenir continuïtat en el futur.

 

+info

-info

Nou famílies vallenques tenen un nou habitatge

9ALBERT_BATET

Nou habitatges desocupats de la ciutat ja tenen nous inquilins. La iniciativa forma part del pla de xoc impulsat des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i què promou l’ocupació d’habitatges que són propietat de l’administració catalana, però que fins ara no eren ocupats.

Dimecres vam lliurar les claus de set pisos emplaçats al barri del Fornàs, un altre a la carretera del Pla de Santa Maria i un darrer al carrer de la Zeta. En tots els casos, els nous llogaters tenen la possibilitat de convertir-se en els propietaris dels seus nous habitatges si durant els deu anys durant els quals durarà el contracte d’arrendament formalitzen l’opció a compra.

En breu s’adjudicaran les claus de tres habitatges de la ciutat que també es troben en aquesta situació i d’aquesta manera fem un pas endavant per fomentar que nous vallencs puguin accedir al mercat de l’habitatge, sempre amb lloguers que en cap cas superen els tres-cents euros mensuals.

La iniciativa és molt positiva perquè oferim al ciutadà la possibilitat de disposar d’habitatge a un preu que està per sota del preu del mercat lliure i, a la vegada, també impulsem mesures per promoure que pisos que són propietat de l’administració estiguin ocupats.

 

+info

-info

Les llums de les Decennals distingides amb els premis Laus

8ALBERT_BATET

Coincidint amb les darreres Decennals diversos carrers i edificis de la ciutat van acollir algunes de les obres d’art en el marc del projecte “2011 Lumens”(1). Es tractava d’una iniciativa artística amb creacions fetes per artistes ben diversos i amb la llum com a element comú. Ara, fa tot just uns dies, la mostra “2011 Lumens”, que va ser organitzada des del Museu de Valls, ha estat guardonada amb quatre premis Laus (1), en l’àmbit del disseny gràfic i la comunicació visual.

En concret, el projecte gràfic del muntatge de l’exposició va ser distingit en totes les categories on es presentava. Concretament, la senyalització urbana de la mostra també va ser guardonada amb un Laus de plata en la categoria d’Administracions Públiques, i a més, aquesta exposició de les Decennals també va recollir tres Laus de bronze en els apartats d’”Elements Coordinats” en la categoria de Disseny Gràfic, a la vegada que també va ser distingit el catàleg de la mostra i la gràfica aplicada als espais.

La Biennal d’Art 2011 (3) també va obtenir un premi en aquesta edició. La recepció de tots aquests guardons evidencien que Valls ha iniciat un camí en matèria cultural encertat. Si bé els temps són difícils, és evident que s’ha de continuar apostant per donar suport als creadors i, a la vegada, també per promoure que l’art surti al carrer com un pas més per a fer-lo molt més pròxim al ciutadà (4).

(1) http://blocdellums.blogspot.com.es/2011/01/festival-lumens-2011-valls.html

(2) http://fad.cat/awards/view/62

(3) http://www.visual-lab.info/biennal-dart-de-valls-premi-guasch-coranty

(4) http://www.mediateletipos.net/archives/14519

 

+info

-info

A LA PLAÇA MÉS CASTELLERA DES DEL BRESSOL DELS CASTELLS Albert Batet i Canadell, casteller i Alcalde de Valls

7ALBERT_BATET

El notable escriptor i home de viatges, Rafael d’Amat, Baró de Maldà, ja va veure i viure el Ball de Valencians a Vilafranca del Penedès l’any 1771 per la Festa Major, just un any després que les torres precedents dels castells actuals arribessin als sis pisos. Algunes dècades més tard, el 1827 l’Administració de la celebració –aquest model tan singular que heu conservat fins als nostres dies- enviava un home per llogar el Ball de Valencians a la ciutat de Valls. Des d’aleshores, a les acaballes del mes d’agost, les colles dels Xiquets de Valls no han deixat de recórrer puntualment la cinquantena de quilòmetres que separen ambdues localitats. En aquest costum bicentenari les excepcions han estat comptadíssimes fins el punt que es va convertir en una pràctica patrimonial. La participació dels vallencs va contribuir a la definició –ben merescuda- de Sant Fèlix com “la festa major més típica de Catalunya” .

Josep Maria Espinàs descrivia la Festa Major de Vilafranca del 1966 en l’actuació castellera del migdia i, en referir-se a l’enlairament d’un tres de set per part dels Castellers de Vilafranca, diu dels Xiquets de Valls “ara ajuden els vilafranquins a fer la pinya. El tres de set s’aixeca molt segur, a bon ritme, l’anxaneta saluda apressadament des de dalt… i el castell es va descarregant pis per pis, amb molt d’ordre. Una operació arrodonida, i merescudament aplaudida, que fa pensar si algun dia els vilafranquins es veuran amb cor de passar la dramàtica frontera dels set pisos als vuit pisos”. Espinàs tampoc no es va perdre el capvespre de Sant Fèlix: “Tot a l’hora. El Drac volta, sonen els petards, cremen els focs artificials, mentre, impertorbables, els castellers de Valls, del Vendrell i de Vilafranca alcen els pilars de cinc. Un any, l’anxaneta va rebre un coet a la bragueta, i va aguantar fins que el sant entrà a l’església. Els castells no s’han de desfer mai! Només quan el sant hagué entrat, la criatura –aquell home de deu anys- reclamà auxili i fou dut a l’hospital. És difícil d’entendre els castells sense viure’ls”.

El Sant Fèlix immortalitzat per Espinàs resumeix el perquè els Xiquets de Valls senten aquesta festa com a pròpia. Generació rere generació si més no des d’aquell 1827 hem realitzat aquest pelegrinatge anual cap a una plaça que ens va acollir fins i tot en els moments més difícils de la història. Ni en el període que les lluites polítiques del segle XIX desencadenaren la letargia dels castells a Valls ni durant la decadència castellera de les primeres dècades del segle XX, els Xiquets vallencs han deixat de viure la Festa Major de Sant Fèlix. Les generacions més velles havien anat en carro pel coll de Santa Cristina, tota una aventura fa dos segles. Després vindria el tren, i encara més cap aquí els cotxes de línia.  Els propietaris de les fàbriques de Valls encara avui segueixen el costum de donar festa als castellers que treballen a l’empresa, continuant un llegat d’anys i panys. El 30 d’agost l’objectiu és un altre: la colla i les seves construccions. Sant Fèlix és també un dia especial a Valls perquè una bona part dels seus habitants són a Vilafranca.

En alguns casos els lligams entre els castellers vallencs i les famílies vilafranquines han anat més enllà i han estat més forts. No podia ser d’una altra manera a partir del retrobament anual en un ritu comunitari de primer ordre.  Per Sant Fèlix els Xiquets de Valls, quan Vilafranca no tenia colla pròpia, entraven a plaça amb el pilar de cinc caminant, honor que cedien als castellers de casa que ens ajudaven. Fins i tot un llibre explicita altres vinculacions amb noms i cognoms concrets al voltant de la família Cusiné de Vilafranca. Durant bona part del segle XIX les dues colles vallenques van ser conegudes arreu pels noms de les dues confraries més populars de la capital del Penedès. Es tractava, per una banda, de la confraria del Bon Jesús –o de la Muixerra- que acabaria identificant-se amb la colla vallenca dels pagesos i a partir del 1876 amb la Colla Vella, i per l’altra, de la confraria de la Mare de Déu del Roser, que ho faria amb els menestrals vallencs i des de 1876 amb la Colla Nova.

Els Xiquets de Valls vam estar orgullosos que, en les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011, els Castellers de Vilafranca retornessin a la plaça de la Font de la Manxa, espai emblemàtic presidit pel monument casteller des de 1969 i darrerament també per la nostra senyera nacional, i plantessin el millor castell de la jornada: el dos de vuit amb folre. Ho féreu enmig de deu mil castelleres i castellers de cinquanta-set colles, entre elles també els Xicots i la Jove vilafranquina, amb el mateix respecte per la plaça de Valls que els vallencs tenim per la de Vilafranca. Els orígens comuns vinculats a un mateix model etnogràfic de festa major; el respecte cap als nostres patronatges més sentits –Sant Fèlix i la Mare de Déu de la Candela-; uns arrels pregons compartits que s’endinsen en terres de vinyes que creixen fortes en el procés de construcció nacional del nostre país que, amb els castells, ofereix a la humanitat un discurs de cohesió social i d’esforç col·lectiu, absolutament imprescindibles en un planeta massa desestructurat.

A plaça ens seguirem mirant de reüll i la rivalitat continuarà viva, entre vallencs i vilafranquins, com també entre les dues colles dels Xiquets de Valls. La rivalitat entre les dues colles de Valls també ha esdevingut un element positiu i tradicional a la diada de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès i Valls han fet possible juntes els primers dos-cents anys d’història dels castells que ens han portat a la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Com a Alcalde i xiquet de Valls que fa 20 anys que fa castells per Sant Fèlix, vull dir-vos que els Xiquets de Valls respecten, valoren i estimen la plaça de Vilafranca i la diada de Sant Fèlix, de la mateixa manera que us agraïm que al llarg de 150 anys la plaça de Vilafranca respecti, valori i estimi els Xiquets de Valls.

 

Albert Batet i Canadell

casteller i Alcalde de Valls

 

+info

-info

La festa major de Sant Joan, una festa participativa

6ALBERT_BATET

Sant Joan s’ha acabat. La nostra festa major ha marcat l’inici de l’estiu, a la temporada de festes majors d’estiu del Camp de Tarragona i a la temporada castellera. Estic satisfet, molt content per com s’ha desenvolupat la festa major. Es tracta d’una alegria fruit de diversos factors. Un d’ells és l’alta participació que s’ha aconseguit. Fins a trenta-cinc entitats, col·lectius i agents culturals s’han sumat a l’organització d’activitats, col·laborant de manera activa amb l’Ajuntament. Penseu que fins a tretze entitats van recollir la foc de Sant Joan i cinc van sumar-se a participar al concurs de fogueres.

A més, enguany, dinou entitats van formar part del Seguici Cerimonial i fins a divuit formacions musicals en van encarregar d’acompanyar-nos en el Tomb del Poble, un dels actes centrals de la festa major de Sant Joan.

La voluntat de fer una festa molt plural també s’ha traduït en els diferents escenaris de la festa, on el barri Antic s’ha convertit en l’epicentre de la celebració.

També estic molt content per la resposta dels vallencs i també dels centenars de veïns d’altres poblacions, que han escollit Valls per viure una de les festes més significatives del calendari festiu del nostre país.

I una altra cosa que m’ha agradat molt és que Valls ha tornat a revalidar la capitalitat del fet casteller. Així es demostra amb les grans diades castelleres que van protagonitzar les dues colles de la ciutat tant durant la vigília de Sant Joan, és a dir per Completes, com també durant la diada de Sant Joan. I, fins i tot enguany, hem aconseguit que castellers ben llunyans, com els de Lo Prado de Chile, seguissin via streaming la retransmissió castellera de la diada de Sant Joan. Uns castellers que també ens van enviar un vídeo per desitjar molta sort als Xiquets de Valls.

En definitiva, la festa ha anat molt bé. Els canvis, com els lleugers retocs d’horaris o la modificació en el sentit del recorregut del Tomb del Poble crec que han permès anar millorant organitzativament la festa, i d’això es tractava.

Gràcies a totes i tots per prendre part en la celebració i per compartir amb tothom a través de les xarxes socials els milers d’imatges que heu captat del nostre Sant Joan. Entre tots hem aconseguit fer una festa major de tots i per a tots. Valls som tots!

+info

-info

Homenatge als portadors dels gegants

5ALBERT_BATET

Ha començat la festa major de Sant Joan de Valls i amb ella l’estiu i… en breu la temporada castellera, amb l’actuació que el dia 24 a les 13 hores protagonitzaran els xiquets de Valls.

La festa major és una d’aquelles celebracions que m’agraden especialment. D’una banda perquè com a ciutat mostrem el millor que tenim: la cultura, el folklore, els castells, les tradicions. De l’altra, perquè als vallencs ens agrada sortir al carrer i viure la festa.

Ahir la festa major va arrencar amb un acte especialment significatiu; em refereixo al reconeixement a la trajectòria festiva que vam fer a Domingo Simon Fontanillas i Simón Cruz Solé. Ambdós vallencs, cunyats i portadors dels gegants durant dècades.

En Jordi París, el director del Museu de Valls, va fer una molt bona glossa parlant de l’esforç que en Domingo Simon i en Simón Cruz van fer per mantenir viva i amb vida l’activitat dels nostres gegants. Gràcies, perquè entre tots fem ciutat, entre tots fem Valls.

 

+info

-info

Un reconeixement merescut a l’esforç a la Nit de l’Esport Vallenc

4ALBERT_BATET

Des de fa vint-i-dos anys el Patronat Municipal d’Esports de Valls celebra la Nit de l’Esport Vallenc. La festa és un reconeixement a tots aquells esportistes de la ciutat que han excel·lit al llarg de l’any o bé durant la seva trajectòria esportiva.

Dissabte passat al vespre vam viure una nova edició de la festa i la celebració va ser especialment significativa perquè dos esportistes joves: la jugadora de bàsquet, Laia Clavero, i el ciclista, Genís Soriano, van ser distingits amb el premi de millors esportistes de l’any. Una distinció que demostra la bona salut de l’esport a la ciutat, on durant els darrers anys des de l’Ajuntament de Valls hem fet una important aposta, que ha permès millorar els equipaments esportius.

 

Si bé ara se’m farà difícil esmentar a tots els premiats, com per exemple Jordi Magrinyà, l’Escola de Futbol, l’AAEET o el CB Valls … m’interessa destacar especialment la tasca de l’equip Ziga Zaga, que treballa de valent per garantir la integració de persones que pateixen alguna discapacitat a través de l’esport.

 

+info

-info

Enric Crous, nou ambaixador dels Xiquets de Valls

3ALBERT_BATET

Valls ha revalidat, una vegada més, el compromís amb el fet casteller. Dissabte vam nomenar a Enric Crous, director general d’Estrella Damm, ambaixador dels Xiquets de Valls. La proclamació es va fer a la plaça del Blat, on van néixer els castells, on s’hi han bastit castells espectaculars en diades que han fet història i on des del mes de novembre passat també hi commemorem el “Kilòmetre Zero del món casteller”.

El nomenament esdevé un reconeixement a la vinculació que Crous, i la societat que ell lidera, mantenen des de fa anys amb el món casteller. Però també esdevé el punt de sortida a la temporada castellera, que el proper diumenge dia 24 començarà aquí, a la plaça del Blat, amb els castells enlairats per les dues colles de la ciutat.

Els castells són un dels símbols de Valls i també del nostre país. A Valls dia rere dia demostrem precisament aquesta vinculació amb els castells i amb nous projectes com per exemple la segona edició de la fira castellera i el simpòsium casteller, que tindran lloc enguany coincidint amb la diada de Santa Úrsula.

 

+info

-info

Medalles de la ciutat a entitats amb llarga trajectòria

2ALBERT_BATET

Aquesta setmana s’ha convertit en un gran preludi de la festa major de Sant Joan, amb actes d’una especial singularitat com ara el lliurament de les medalles de la Ciutat a dues entitats amb una important trajectòria en la història contemporània de la ciutat. Es tracta del Centre de Lectura i la Societat Coral Aroma Vallenca, ambdues celebren el cent cinquantè aniversari de la seva fundació i al llarg d’aquesta trajectòria han fet importants esforços per fer créixer la vida social i col·lectiva de la ciutat.

És precisament per aquest motiu que Valls ha volgut retre un homenatge a les dues entitats i ho ha fet amb el lliurament d’una distinció que permet posar en alça els esforços d’una col·lectivitat i de desenes de persones que al llarg d’aquests anys hi han treballat de manera desinteressada.

L’acte de lliurament es va celebrar dijous al capvespre i Montserrat Català presidenta de la Societat Coral Aroma Vallenca, i, Rosabel Jové Clols, presidenta del Centre de Lectura, van encapçalar les comitives formades pels membres de les juntes directives d’ambdues entitats.

Moltes gràcies a tots per participar i sobretot per treballar dia rere dia per Valls.

 

+info

-info

«...10...1920212223...»