Per Sant Jordi, a Valls estrenarem biblioteca

foto01-2

La nova Biblioteca Comarcal Carles Cardó de Valls obrirà portes per Sant Jordi. L’equipament cultural, emplaçat al barri Antic, es posa en marxa amb nou horari, més documentació, i millors equipaments perquè els vallencs en puguin fer ús.

Si bé la conjuntura econòmica actual és difícil, l’aposta de l’equip de govern ha estat la de posar en marxa un equipament al servei de la cultura. És per això que la nova Biblioteca Comarcal Carles Cardó obrirà de dilluns a divendres de 9.30h a 20h i de forma ininterrompuda, mentre que els dissabtes l’horari serà de 9.30h a 13h. Per garantir aquest nou funcionament, la plantilla s’ampliarà passant de les tres bibliotecàries actuals a quatre tècnics auxiliars de biblioteca, que provenen d’una promoció interna de l’Ajuntament a més a més d’un conserge.

La nova Biblioteca Comarcal, que és una realitat després d’una inversió aproximada de 4,5 milions d’euros, neix amb l’objectiu d’erigir-se com un nou centre de producció cultural a la ciutat. Per això volem fomentar que l’equipament sigui utilitzat com a espai de trobada, de cultura i de cohesió social.

+info

-info

Dia Internacional de la Dona Treballadora

dones03

El Pati de Valls ha estat avui l’escenari de la lectura oficial del manifest del dia de la dona treballadora. Hem pogut celebrar l’acte gràcies a la col·laboració d’Antònia Bardina, Teresa Trilla, Violant Llopis i Betty Salat, moltes gràcies.

El Pati de Valls ha estat avui l’escenari de la lectura oficial del manifest del dia de la dona treballadora. Hem pogut celebrar l’acte gràcies a la col·laboració d’Antònia Bardina, Teresa Trilla, Violant Llopis i Betty Salat, moltes gràcies.

+info

-info

Nova edició de l’Espai de l’Estudiant

espai09

La ciutat de Valls és l’escenari, de nou, de l’Espai de l’Estudiant una aposta per donar a conèixer als joves estudiants quina és l’oferta educativa al país.
L’Espai, que hem inaugurat aquest matí, és organitzat des del Consorci Pro Universitari de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Fent pinya sempre és millor

Conferència Col·legi Periodistes 2014

Aquesta tarda, en el marc de la conferència anual organitzada des del Col·legi de Periodistes, he pronunciat la xerrada titulada “Fent pinya sempre és millor”. A continuació podeu llegir el text íntegre.

Molt bona tarda a tothom.
Deixi’m expressar d’entrada l’agraïment per la seva assistència, agraïment per acompanyar-nos en el que és ja un acte tradicional, una magnífica oportunitat perquè fem repàs de la feina feta, és a dir, fem balanç d’on som, i del present en el que ens trobem. A la vegada però, una conferència que és també una bon marc per fer un pas més, per analitzar cap on anem, per mirar cap al futur.

El meu agraïment també a la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per l’esforç i per la continuïtat, any rere any, d’organitzar aquest acte, i per brindar-me l’oportunitat com alcalde d’exposar el que, modestament, els hi volia plantejar.

1. ESCENARI GLOBAL
Els que em coneixen, saben que m’agrada la història. M’agrada perquè saber d’on venim ens ajuda a saber on som, i a saber cap on anem, on volem anar. En aquest inici de la meva intervenció, voldria referir-me a un vallenc il·lustre, un ciutadà que va excel·lir, del que els vallencs ens sentim orgullosos i que crec que es bo que en reivindiquem el seu mestratge.

Es tracta de Francesc Català Roca, fotògraf de la nissaga dels Català, com saben, proclamats vallencs il·lustres les Decennals del 2011. Català Roca, “el fill de cal retratista”, va saber retratar la realitat del seu moment. Va ser un gran mestre de la realitat. Com ha deixat escrit Daniel Giralt-Miracle, va ser un gran mestre, tot “un mestre que ens va ensenyar a mirar.” Aquest mestre, ens deia també que “el fotògraf sempre dubta, dubta de quin angle cal agafar, dubta de quin diafragma i de quina velocitat cal tirar”

Però també ens deia: “El fotògraf no ha de dubtar mai a l’hora de tirar la foto”. No pot dubtar de quan cal fer “clic” Per això, faig referència al mestratge de Català Roca, perquè ara els vallencs i vallenques, i el conjunt dels catalans, en trobem igual que el fotògraf: amb dubtes sobre el present i amb dubtes sobre el futur.

És normal. Dubtar és humà. És normal perquè ens trobem en uns moments de transició. Temps de canvis que vivim en primera persona. Temps de canvis que poden provocar i provoquen incertesa en el futur.

1. Vivim una època de canvis socials, com per exemple els canvis demogràfics (més gent gran que viu més temps i que demana més atenció) o també els canvis en l’estructura social pels efectes de la crisi econòmica.

2. Vivim una època de canvis econòmics, per la internacionalització de l’economia, per les polítiques econòmiques de la Unió europea, per la necessitat de ser més competitius, pels canvis en el mercat laboral…

i 3. també vivim un període de canvis polítics, amb una crisi del concepte estat i una manca de confiança en la política molt present a tots els països d’Europa, i en particular aquí, on la societat catalana treballa en el projecte de construcció d’una nova Catalunya…

Per tant, moments de dubtes, moments de transició, moments de canvi, d’esperança i il·lusió. Per això, davant d’aquestes incerteses, la societat reclama nous estils de fer política. De tot això en som ben conscients, com també estem segurs que aquests temps de canvis els superarem, i els superarem millor, els primer i més forts si som capaços de fer-ho junts. No podem predir quin serà el resultat, de la mateixa manera que el fotògraf no pot predir com quedarà la fotografia abans de tirar-la, però sí que està en les nostres mans, sí que podem preveure com ho hem de fer, com ho podem fer. Crec que el resultat sempre serà millor, si ho fem junts, si fem pinya.

És a dir, com afirmava Català Roca, podem tenir dubtes, dubtes de quina pel·lícula, de quin diafragma o quina velocitat cal escollir. Sí, podem tenir dubtes; som humans, però com actors dintre d’aquesta realitat, com a persones responsables que volem entendre la realitat i que volem superar els reptes que ens planteja,
sabem que si fem l’esforç de treballar d’una altra manera podem assegurar millor el resultat. Sabem que si sumem, que si fem pinya, ens assegurem que el resultat sigui el millor possible, ens assegurem un futur millor i una vida més fàcil per als que venen darrere. Precisament per això a Valls i des de Valls posem tant d’èmfasi en la manera de fer els coses i tenim tanta cura per fer les coses junts, sumant, fent pinya.

2. ACCIÓ DE GOVERN
Aquest convenciment personal -que és convenciment com a polític i com a Alcalde compartit per l’equip de govern, es materialitza en 3 eixos, 3 horitzons, que tenim com a línies de treball i que són:

1. Recuperació econòmica i projecte de ciutat que englobem sota el lema: Valls, primer”
2. Garantir l’Estat del Benestar i els serveis a les persones, és a dir: “Valls som tots” .
3. Regeneració democràtica i municipalisme cooperatiu, que resumim en la frase: “Fem pinya”.

2.1 Recuperació econòmica i projecte de ciutat
Comencem per l’eix econòmic i el projecte de ciutat. Per què Valls primer? Doncs perquè hem de ser els primers en contribuir i fer tot el que està a les nostres mans per reactivar l’economia, lluitar contra l’atur i crear ocupació De la feina que s’està fent, que estem fent entre tots, comencen a veure’n alguns resultats.

Per començar, el darrer informe de conjuntura que elabora el Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV per a les Cambres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, situava l’Alt Camp com la comarca amb un millor comportament en el sector industrial. De fet, de les 10 comarques de la demarcació, l’Alt Camp és gairebé la única comarca on el número d’afiliats a la indústria augmenta. En percentatge, a l’Alt Camp, el número d’afiliats a la indústria ha augmentat un 1,60%, mentre que a la demarcació de Tarragona (-1,90%) i al conjunt de Catalunya (-3,4%) , les xifres encara són negatives

L’any 2013, Valls va ser la ciutat de la demarcació de Tarragona on més va baixar l’atur, en concret, un 6,18%. Així, entre la cinquantena de ciutats de Catalunya de 20.000 a 50.000 habitants, Valls és la tercera ciutat, on més va baixar l’atur. El ritme de reducció de l’atur a Valls va ser gairebé el doble que a Catalunya (3,4%) i el triple que a la província (2,6%).

Ara bé, sabem i també som molt conscients que hi ha 2.315 vallencs que no tenen feina, que hi ha un problema -no només a Valls sinó al conjunt del país- d’atur juvenil i d’atur estructural de persones que porten més de 2 anys sense feina, i això fa que aquest sigui el nostre principal objectiu, com a govern i com a Alcalde. Ens obliga a fer tot el que està a les nostres mans per ajudar des de l’administració i des d’allà on faci falta a crear ocupació, a atreure inversions, i a ajudar als emprenedors.

El camí començat és bo. Així ens ho indiquen els resultats assolits, però no podem defallir. Hem de continuar amb la mateixa intensitat el camí iniciat. Un camí, que hem fet fins ara, amb acció de govern.

Aquí voldria recordar, la fusió de l’antic IMPE i de l’antiga Casa Caritat en Vallsgenera, agrupant en un sol organisme les competències d’empresa i ocupació. Hem estat primers a aplicar una política d’impost zero
a totes les empreses i emprenedors que vulguin establir-se a Valls, que vulguin obrir negoci a la nostra ciutat (en els últims 3 anys, s’han atès a 673 emprenedors i fruit d’aquest assessorament i de l’esforç dels emprenedors, s’han creat 125 noves empreses. Des de la Borsa de Treball de Vallsgenera, cada cop més eficient i més potent, hem ajudat a trobar feina a 605 persones en els últims dos anys, mentre que en Formació ocupacional, en els últims dos anys, des de Vallsgenera s’han realitzat 57 cursos per augmentar l’ocupabilitat de les persones en atur, a través dels quals s’han format 677 alumnes. També, destacable el fet que en els darrers tres anys, hem estat capaços d’invertit gairebé 3 milions en programes de formació i de millora de l’ocupabilitat de les persones en atur.

En aquest eix econòmic, voldria destacar la importància de la gestió econòmica i financera de l’Ajuntament. Del 2003 cap aquí hem posat ordre a l’economia municipal. Al 2003 el nivell d’endeutament era del 133 %
i a hores d’ara és només del 73 % l’any 2013 Actualment, som l’ajuntament de la demarcació de Tarragona que presenta l’endeutament per càpita més baix, la meitat que la mitjana de les ciutats més importants del nostre entorn. Fruit d’això, d’aquest treball rigorós i responsable a nivell de finances municipals, dels recursos que no ho oblidem són recursos de tots, l’Ajuntament tancarà el 2013 amb un romanent de tresoreria positiu de més de 3 milions d’euros, i pot pagar els seus proveïdors pràcticament a 60 dies. Fruit d’això també, l’Ajuntament ha pogut congelar impostos municipals. És més, aquest 2014 encara hem anat més enllà i hem reduït la pressió fiscal baixant 3 punts el rebut de l’IBI, un impost que afecta a tots els vallencs i vallenques. La nostra intenció és que, en la mesura del possible, aquesta política de baixar impostos la puguem continuar mantenint per als propers anys.

Tot plegat, una fortalesa financera que ens dóna la suficient capacitat per destinar i prioritzar els recursos allà on fa més falta. En aquest sentit, comentar alguns aspectes d’inversions del pressupost municipal, expressió del projecte de ciutat, un projecte que també busca el “Valls primer”, que també ha d’ajudar-nos a sortir primer i més forts de la crisi. En el pressupost municipal per al 2014 es preveuen gairebé 6 milions d’euros en inversió. Només perquè se’n facin una idea de l’envergadura: els 6 milions que l’Ajuntament destinarà enguany a inversions és similar als 7,6 de l’Ajuntament de Tarragona, una ciutat 5 vegades més gran i també amb un pressupost 5 vegades més gran. A més, el fet de comptar amb unes finances municipals sanejades, ens permet que, per executar les inversions, no haguem de recórrer a la venda de patrimoni públic municipal com passa en altres ciutats.

En grans números, el pressupost d’inversions de Valls pel 2014 estableix unes prioritats clares que podríem resumir així: 4,9 M€ per al Barri Antic i 1,5 M€ a Via Pública i Barris. En el cas del cas del Barri Antic vol dir, entre d’altres: El projecte del Museu Casteller a Espardenyers, més en concret, a la plaça del Blat i Km 0 del món casteller. En les properes setmanes s’iniciaran les obres d’enderroc i, paral·lelament, s’està acabant d’ultimar el projecte executiu amb l’objectiu de licitar i iniciar obres de construcció del museu aquest mateix any 2014. Crec que, en un projecte que ha generat tantes il·lusions i alhora tants desenganys, podem estar satisfets que el 2014 sigui l’any de l’arrencada de les obres i de l’execució, ara sí definitiva, d’una aposta de ciutat i de país com el Museu Casteller. Les inversions al Barri Antic també preveuen la rehabilitació del Convent del Carme, la recuperació dels carrers que configuren l’històric call jueu de Valls, i l’actuació a l’entorn del carrer Mossos d’Esquadra.

2.2. Garantir l’estat del benestar i el servei a les persones
Segon gran eix, segon gran pilar que marca l’acció de govern d’una manera molt clara: “Valls som tots” . Quan diem “Valls som tots” volem dir que són moments en els que cal estar, més que mai, al costat de les persones, que des de l’administració cal garantir l’estat del benestar, els serveis i les prestacions públiques a tots els ciutadans i, en especial, als que més ho necessiten i als que més estan patint els efectes de la crisi. El pressupost de l’Àrea de Cohesió Social municipal supera els 2,3 M€ i penso que es remarcable el fet que any rere any va en augment. Entre les partides que més s’incrementen destacaria les partides d’ajuts socials, que s’han incrementat en un 11% (augments en més d’un 20,5% en ajuts socials d’urgència, d’un 10% al Servei d’Atenció Domiciliària per a la nostra gent gran o que es doblen els ajuts a l’escolarització, per citar-ne algunes). Des que va començar la crisi, són partides que hem augmentat en un 60%.

Recentment, s’han fet públiques dades del Ministeri d’Hisenda i crec que és destacable el fet que Valls és la tercera ciutat de la demarcació de Tarragona, que més pressupost destina per habitant a polítiques socials. Una dada important si tenim en compte que les dues ciutats amb major pressupost, són municipis que afronten una situació social i de nivells d’atur relativament pitjor que el cas de Valls.

En matèria d’habitatge, amb una política cada cop de major abast, amb 3.713 persones ateses des de la Borsa d’Habitatge l’any 2013 i amb serveis com l’Ofideute per evitar que la gent perdi casa seva; o en matèria d’ensenyament, assumint directament dels pressupostos municipals, el Pla Educatiu d’Entorn, amb una incidència directa en la cohesió social a les escoles; o des del Centre Cívic, desplegant i ampliant el programa d’activitats, obertes a tothom, a nens, joves, adults o gent gran… En aquesta línia de garantir l’estat del benestar, no podem oblidar la tasca duta a terme per assegurar el futur i el creixement del Pius Hospital, el centre sanitari de referència de Valls, l’Alt Camp i la Conca,que assegura l’assistència sanitària pública, universal i de qualitat a més de 65.000 persones.

Per tant, eix social és, al nostre entendre, prioritat absoluta. A més, com a ciutat tenim un plus que hem de posat també en valor, en concret, el plus de la gran xarxa social que tenim com a ciutat. Una xarxa formada per les entitats socials vallenques que venen desenvolupant una gran tasca. És aquesta una xarxa social que acull tothom, sempre amb voluntat de col·laborar, que vetlla sobretot perquè ningú pugui caure en l’exclusió social i que, en aquests moments difícils per a moltes famílies, per a molts ciutadans, ningú quedi fora. Com a ciutat és tota una sort comptar amb aquesta xarxa social i totes les persones que la fan possible.

2.3. Regeneració democràtica i nou estil de fer política

Això, aquesta força social que sap respondre quan fa falta, que sap sumar sempre que convingui, em porta al tercer eix del que els hi volia parlar, l’eix per a un nou estil de fer política, l’eix a favor de la regeneració política que la societat ens demana, un eix que al meu entendre ha d’estar basat primer que tot en fer pinya, en promoure sempre la cooperació, de manera oberta i transparent, buscant sempre acords i sumant sempre sensibilitats.

Vol dir fer pinya, vol dir que tothom en pugui formar part, pugui sumar en el projecte, en definitiva, pugui participar. I fent-ho de manera oberta i transparent, com a manera de fer essencial en aquests moments en els que tots demanem regeneració política. Sempre hem anat en aquesta línia i, en els últims mesos, hem fet passes importants per aprofundir en aquest sentit: el portal de la transparència, la retransmissió dels plens municipals a través d’internet, la celebració de juntes de govern públiques i obertes quan es debaten temes delegats del plenari, els treballs iniciats per actualitzar el Reglament Orgànic Municipal, o les reunions que, com alcalde, faig periòdicament als barris de la ciutat, per conèixer i recollir d’una manera directa, en primera persona, les inquietuds i suggeriments dels veïns.

Tot plegat, fent-ho amb l’objectiu de promoure la participació, la participació dels ciutadans i ciutadanes en la deliberació, debat i presa de les decisions que més convenen a la ciutat. “Fer pinya” vol dir, sobretot, participació.

Ho comentava abans: Valls és una ciutat molt plural, amb un gran potencial d’entitats que sempre sumen, que sempre són allà quan la ciutat les necessita. Ho vam poder comprovar amb les Decennals, tot un exemple de participació de base, en la que tothom s’hi va implicar, un fet que sens dubte explica l’èxit i el ressò de les festes. Ho estem duent a terme ara mateix, per exemple en l’eix econòmic a través de la participació i de la cooperació amb agents econòmics en el Consell Econòmic i Social. I també en el segon eix, l’eix social, el del “Valls som tots”, a través de la participació de les entitats en el Pla d’Inclusió i Cohesió Social de Valls.

Ara ho tornem a comprovar, tornem a sentir la mateixa força, a un altre nivell, quan com a ciutat ens posem a organitzar els actes de commemoració del Tricentenari dels Fets de 1714. Un exemple ben real de com podem sumar ciutadans, entitats, col·lectius i associacions perquè Valls celebri aquesta commemoració històrica. Un altre exemple de treball en comú en la que hi participen tots, absolutament tots els grups polítics municipals. Precisament és aquesta base tan forta, el que fa que, per exemple, l’acte inaugural de la commemoració, el passat dia 1 de febrer, fos tot un èxit de participació i que el Teatre Principal estigués ple de gom a gom de vallencs i vallenques, fins i tot de comarcans, que no es van voler perdre l’arrencada dels actes del Tricentenari. Aquest compromís també és present actualment en la bona feina que està desenvolupant l’Assemblea Nacional Catalana que, per il·lustrar la gran tasca que està fent, recordem que va ser capaç de mobilitzar 5000 vallencs i comarcans per omplir la Via Catalana.

El gran exemple però d’aquest tarannà i d’aquesta manera de fer de fer pinya, l’hem pogut demostrar d’una manera més clara en l’aprovació inicial del Pla d’ordenació Urbanística Municipal. Vull recordar que el ple del passat 7 de febrer va aprovar el POUM per unanimitat. Poques ciutats, ben poques, poden dir que tots els grups municipals (ERC, PP, CUP, PSC i CiU), han estat capaços de posar-se d’acord sobre el model de ciutat que volem. El resultat és un Pla General, un model de ciutat, més fort, més consensuat, resultat de la participació amb entitats i ciutadans. amb un tarannà que pensem mantenir, passi el que passi, malgrat que aquest procés hagi estat en risc en alguns moments. El resultat és un model de ciutat perquè Valls continuï sent el que sempre ha estat.
Si em permeten els llegiré dos paràgrafs del llibre “Terra i Ànima”, d’Anicet Villar, que es feia servir a les escoles catalanes durant la República, l’any 1934, i que, quan parla de Valls, diu:

“Si esguardeu l’Alt Camp des d’un lloc elevat , enmig d’un pla exuberant veureu una extensa clapa de tints diversos sobre fons blanc, amb unes puntes esveltes i gracioses que semblen els agafadors d’aquell quadre delicat que ha estat portat enlaire per posar-lo en el lloc més escaient que es pogués trobar, per tal que no desentonés de la seva xamosia: la clapa és Valls; les puntes, el seus elegants campanars; i el lloc, aquesta plana de suavíssim declivi, on tan íntimament es conjuminen la feracitat i la bellesa. Entorn de la ciutat, escampades ací i allà, unes fràgils taques blanques alegren el paisatge: són les masies d’estiueig que ens pocs indrets abunden com ací i que enlloc no són superades en gust i en elegància. Valls, tot i servant només en part la supremacia industrial que tingué en temps passats, no mostra pas indicis de pobresa ni decandiment. La seva agricultura és una font abundosa de ricor. Avellaners, vinya, garrofers i oliveres rivalitzen en esplendidesa. L’abundor d’aigua pobla les fondalades properes d’ubèrrima frondositat, entremig de la qual creixen i fruiten exquisides hortalisses.”

Jo diria, que hem estat capaços de recollir la síntesi d’aquestes imatges i d’aquesta identitat com a ciutat. El POUM, un projecte que es realitza cada 25 anys i que en definitiva marca el model de ciutat que volem, estableix el camí a seguir perquè Valls continuï sent amb més força i amb més potencial el que sempre ha estat. Quan ens posem a pensar quines línies estratègiques i quin model de Valls volem per a les properes dècades, és important el què hem aconseguit i també com ho hem aconseguit.

Aquest és el tarannà i la manera de fer que sempre hem de tenir present.

Deixi’m dir que crec que, com a ciutat, des de l’Ajuntament i, sobretot, el conjunt de la ciutat, les associacions, les entitats, el agents econòmics i socials, tots i cadascun des del seu àmbit, estem demostrant que sabem com ho hem de fer. Davant l’escenari complex davant dels moments de canvi i de transició, davant el complicat context actual, i davant tants reptes socials i econòmics que tenim, estem demostrant que estem sent capaços de posar les bases per sortir de la crisi, per sortir-ne primer i per sortir-ne reforçats. Un missatge de confiança en la fortalesa de la ciutat, perquè hem sabut copsar que, davant aquesta realitat, de canvi, de transformació i de crisi, el conjunt de la ciutat hi ha de donar resposta i ho està fent amb totes les seves forces. Ho ha de fer, i ho està fent, amb la suma de molts i molts. No és responsabilitat només de l’Ajuntament; no està només a les mans de l’alcalde o dels regidors… Quan ens en sortim, que ens en sortirem, serà gràcies a l’emprenedor, al botiguer que cada dia aixeca la persiana, al treballador que cada dia busca com millorar, a l’empresari que intenta ser més i més competitiu, a la gent que des d’entitats socials, sempre està disposada a donar un cop de mà a qui més ho necessita, dels que dediquen hores als altres, dels que estan al peu del canó de les entitats i que organitzen actes culturals, de promoció, d’esports, del personal municipal quefan tot el que està al seu abast per tirar endavant els projectes… de la gent que pica pedra de valent. Cregui’m si els hi dic que el dia a dia està ple d’exemples, de gent disposada, entregada, convençuda i decidida a tirar endavant. És la gent, la força de la gent, el que ens fa grans i que em permet afirmar que estem posant unes bases, unes bases amb uns bons fonaments,
per sortir més forts dels moments actuals.

Jo crec que la ciutat ha fet els deures, estem fent els deures
Deures, al meu entendre, històrics, cobrint mancances injustificables que calia que la ciutat hi fes front. Quins són aquest deures què hem fet, i què estem fent?
1. Hem posat el Barri Antic al centre de l’acció pública i de l’obra pública. En els últims 10 anys en el Barri Antic s’hauran invertit entre 25 i 30 milions d’euros.
2. Hem fet els deures en equipaments socials essencials. En l’àmbit educatiu amb noves escoles i noves llars d’infants; i en l’àmbit esportiu, amb un nou pavelló, pista d’atletisme o els nous camps de futbol. I la recuperació de l’estimat edifici de Ca Xapes per tornar-lo a convertir en una Llar per als nostres jubilats més moderna i funcional.
3. En patrimoni, amb la rehabilitació de la Biblioteca Popular, els Arcs del Celler del Paborde, l’escola d’idiomes a Ca Sagarra, el Call Jueu, i l’escola enxaneta al Convent del Carme, i de la Comissió de Patrimoni i els treballs del Catàleg a Béns a Protegir. I nous projectes com l’arranjament dels voltants del Convent del Carme per completar la recuperació de tot l’entorn, tenint en compte l’església o altres elements patrimonials com l’edifici del Colomar.
4. Als Barris, però no entenent com a zones aïllades, sinó entenent-los com a part indispensable del projecte global de ciutat.
5. Cultura i Festes, enteses com a patrimoni i coma tradició, però també com un element d’identitat i d’atractiu turístic.
6. El POUM, amb una visió molt exhaustiva i un planejament de futur per aspectes tant importants com els Torrents i el paisatge.
7. i el Museu Casteller de Catalunya, com a aposta per la cultura, per a la promoció turística, per la promoció comercial i per la promoció econòmica de la nostra ciutat.

Ara els hi demanaria que se situïn i projectin la ciutat d’aquí un parell d’anys i constatin que tot això està acabat, que hem complert tots aquests deures històrics. Jo diria que se’ns obre un horitzó desconegut. Un horitzó que ens hauria de permetre afrontar nous objectius, noves fites, que també haurien de ser compartides pel conjunt de la ciutat:

1. Valls, seu universitària, un objectiu que la ciutat ha intentat en moments puntuals, i que en aquest nou horitzó ha de ser prioritari.
2. Completar el projecte del Barri Antic. Haurem de posar en marxa una política d’habitatge més activa,promovent des de l’Ajuntament la construcció d’habitatge nou o incentivant la rehabilitació.
3. Desenvolupar nous espais culturals que enforteixin la nostra oferta cultural i turística. La creació de l’Espai Robert Gerhand dins d’una nova ubicació de l’Escola Municipal de Música en el Barri Antic. I la creació de l’Espai Català Roca de fotografia, lligat a una nova seu per a l’Arxiu Municipal.

Totes són noves fites que aconseguirem, segur que aconseguirem, si seguim pel mateix camí. La gran força rau en els projectes que són el resultat de l’esforç de molts, que són conseqüència de compartir inquietuds
sobre el que necessita la ciutat, que són el resultat de compartir opinions i idees, que aconsegueixen al seu voltant un gran consens social i un gran consens polític.

En definitiva, projectes amb els què la ciutat fa pinya, que superen la pròpia legislatura política que van més enllà fins i tot dels polítics que ens representen, dels regidors i regidores, tots i de tots els grups polítics, que dediquem temps i esforços a la nostra ciutat. Són projectes que podran ser si seguim fent pinya. La suma, el consens, el fet d’anar tots junts, permet generar l’estabilitat, la confiança i la credibilitat que es necessita per poder posar en marxa projectes estratègics de ciutat com els que estem realitzant en aquests moments i com els que acaba d’exposar i que ens podem plantejar –de seguir així- per més enllà d’aquest mandat.

3. VALLS-CAMP DE TARRAGONA-CATALUNYA

Per això, malgrat l’escenari global que comentava a l’inici d’aquesta conferència, i gràcies a aquesta manera de fer política, crec que a Valls estem fent bé les coses.

Des que la crisi econòmica va començar, nosaltres vam posar seny, vam fer els deures quan tocava i perquè hem sabut “fer pinya”, ara podem dir que estem en condicions de fer les coses bé. Valls està ben orientat i va pel bon camí Si mirem al nostre voltant, comprovarem que el rol de Valls en el conjunt de Catalunya està molt clar. Som una ciutat que amb una imatge de marca molt ben definida i reconeguda. Som una ciutat reconeguda i admirada per aportar els elements més singulars a la identitat col·lectiva de Catalunya, per tenir tradicions culturals aportadores de valors i actituds que compartim tots els vallencs i tots els catalans, i que ens serveixen per projectar-nos cap el món. Tenim una identitat com a ciutat, com a vallencs i vallenques, basada en tres pilars molts sòlids; gràcies a segles de tradició i a una societat civil activa: Valls és coneguda i reconeguda com a una ciutat de cultura; Valls és coneguda i reconeguda com la ciutat origen de la calçotada; i també, és especialment coneguda i reconeguda com a bressol i kilòmetre zero del món casteller.

Aquest posicionament de Valls a nivell de Catalunya també és evident en el terreny polític, social, cultural i econòmic tant a nivell del Camp de Tarragona com a nivell de Catalunya. Tenim una manera de veure les coses, i una manera de fer molt pròpies, molt nostres. A Valls, hem après que només junts, sumant, compartint, podem fer més coses i podem tirar endavant el nostre projecte de ciutat. Això, crec que ho tenim tots molt clar. Tant en el passat com en el present, fent pinya sempre el resultat sempre és millor.

Crec que aquesta manera l’hem de compartir també amb el conjunt del Camp de Tarragona, i amb el conjunt de Catalunya. Mireu, al Camp de Tarragona compartim un territori, compartim un paisatge, unes arrels i tradicions comunes, compartim un espai de relacions socials i econòmiques, compartim un temps, un moment crucial… Si som conscients d’això i si som capaços de veure que compartim tantes coses, també hauríem de ser capaços de compartir aquesta altra manera de fer les coses, i que això, que ens permeti enfrontar junts els grans projectes de futur que ens faran ser un territori dinàmic, de prosperitat i de referència al món.

Hauríem de ser capaços de fer i de treballar amb l’actitud assenyada i constructiva que ja demostrava Rovira i Virgili fa 80 anys… Rovira escrivia l’any 1933 que a la ponència sobre la divisió administrativa de Catalunya ell “actuava com a català nacional i no com a tarragoní localista” i afirmava que: “per damunt dels campanars hi ha el cel de Catalunya, veig els campanars de les ciutats, de les viles i dels vilatges de Catalunya, no com a braços que s’alcen amenaçadors contra els veïns, sinó com a pals de la bandera única de la pàtria”.

Crec que hem d’aprendre dels encerts i dels consells dels savis del passat, de la mateixa manera que hem de saber mirar amb els ulls dels altres, per convertir el Camp de Tarragona: un espai compartit i per compartir, en el qual tots podem sumar en benefici de tots. Si som capaços d’això, els habitants del Camp de Tarragona serem beneficiaris dels avantatges competitius i del dinamisme econòmic de les nostres comarques, en comptes de ser-ne només espectadors.

Tenim exemples que van per aquest camí, basats en la cooperació i en la col·laboració, com la Universitat Rovira i Virgili que té vocació per ser present a tot el territori, de col·laborar a nivell local per crear clústers que combinin ciència, tecnologia i economia, i que esperem que pugui continuar fent-ho ben aviat i pugui ser present en més i més ciutats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

També és un exemple de cooperació i de bona sintonia la defensa de l’A 27 que hem estat capaços de fer des del territori, els ajuntaments, les cambres, el conjunt d’agents socials i econòmics. Ho hem fet, per damunt de diferències polítiques i sumant organitzacions polítiques, econòmiques i socials perquè aquesta infraestructura tant important es faci i deixi de ser la ventafocs i la vergonya d’anys i anys de retard. L’acabament de l’A-27 és una oportunitat per unir totes les ciutats el Camp de Tarragona amb vies ràpides, contribuint així a la cohesió de territori i de les persones i al mateix temps connectar el Camp de Tarragona,
el port i l’aeroport.

També és una oportunitat l’acabament de l’eix ferroviari del Mediterrani, al voltant del qual no només han de créixer el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus, sinó tot el territori en general, ja que representa una ocasió única per connectar amb Europa polígons industrials i àrees logístiques de la resta del Camp de Tarragona.
La política turística, com a motor econòmic que és per al nostre territori, també és una oportunitat per crear un model turístic que aprofiti el potencial del turisme interior i la tirada del turisme de la costa.

Tot això, només serà possible si som capaços de compartir i no competir. Podem compartir molts dels projectes pendents, convertint-los en espais de treball en comú que facin compatibles les diferents identitats i autonomies locals, la suma de les quals suposin un progrés territorial en positiu. Tot això serà possible si a la vegada que tenim clar que la nostra prioritat és “Valls primer”, al mateix temps som capaços de seguir l’exemple de Rovira i Virgili quan deia que: “Mai el meu amor profund a la meva ciutat nadiua no em durà a afavorir-la contra el dret o en prejudici d’una altra ciutat”.

D’altra banda, més enllà del Camp de Tarragona, Valls sempre ha estat una ciutat compromesa amb el país i amb les aspiracions nacionals de Catalunya. Aquest compromís de Valls amb el país i amb la seva gent, l’expressava molt bé el Doctor Carles Cardó, ara fa gairebé un segle:“Catalunya té una personalitat pròpia i per això té dret a l’expansió expedita d’aquesta personalitat: li dóna dret a la llibertat”.

Valls està a primera línia del projecte nacional, assumint amb serenitat i amb responsabilitat el paper que li pertoca en aquest moments històrics. Ho fa contribuint al debat polític; ho fa treballant per la democràcia i per la llibertat; ho fa sumant-se a les iniciatives que han de permetre una nova manera de fer país, amb més llibertat, més participació i més justícia social.

4. TANCAMENT

Per acabar, voldria que quedés clara quina és la fotografia que els hi he volgut presentar. És una fotografia complexa pels temps de canvi i de transició que estem vivint, és una fotografia a vegades difícil de desxifrar, però que jo he volgut descriure a partir de tres idees bàsiques, tres pilars:
– 1) recuperació econòmica i projecte de ciutat
– 2) garantia de l’estat del benestar i dels serveis a les persones
– i 3) d’un nou estil de fer política

Del que es tracta és de sumar per ser més forts, de sumar per créixer junts perquè fent pinya sempre és millor.

Moltes gràcies

+info

-info

Valls, capital dels castells

Foto dels guardonats

Els castellers ens vam aplegar dissabte al vespre a Valls en el marc de la vuitena edició de la Nit de Castells, una de les cites ineludibles del calendari casteller.

Des de la ciutat de Valls estem fent una gran aposta per refermar la capitalitat dels castells. D’una banda, la participació a la Nit de Castells, s’ha d’interpretar en aquest context. De l’altra, la consolidació del Fòrum Casteller, el Simposi Casteller i la FiraCastells, que es celebren en el marc de Santa Úrsula, ens permeten continuar establint a la ciutat l’epicentre d’on parlar, debatre i compartir experiències, des d’un vessant expert i acadèmic a l’entorn del fet casteller.
El proper pas, com bé sabeu, és el Museu Casteller del qual enguany s’inicien les obres de construcció d’un equipament cultural que acollirà un espai permanent, obert a tot el món que neix amb vocació de divulgar els valors, la història i els èxits de l’univers casteller.

+info

-info

El gra de sorra vallenc a la commemoració del Tricentenari

Les components del cor Divisi van interpretar Els Segadors

Dissabte passat, Valls va ser l’escenari de l’obertura de la commemoració local del tricentenari dels fets de 1714. L’acte va comptar amb una àmplia representació de la ciutadania vallenca, que hi vam aportar el nostre gra de sorra.

Durant la jornada, també vam lliurar un saquet de terra vallenca, que se sumarà a la terra que arribarà de tots els pobles, viles i ciutats del país amb el que plantarem un roure a la muntanya de Montserrat. Serà el roure el tricentenari, que creixerà i es farà fort amb terra de tot el país i simbolitzarà la nostra voluntat de ser en un projecte col·lectiu.

+info

-info

“Fotografia de col·lecció”

Exposició Museu de Valls

El Museu de Valls mostra, des de dissabte passat, bona part de l’important patrimoni fotogràfic que preserva. Es tracta d’una interessant mostra on en destaquen, especialment, les fotografies fetes pels membres la nissaga Català. El recull fotogràfic ens permet també fer un recorregut per la història i l’evolució de la concepció de la fotografia al nostre país.

Valls, seu de l’Exposició-Concurs Internacional d’Aus

Exposició Internacional d'Aus Valls 2014

Valls acull aquest cap de setmana la 27a edició de l’Exposició-Concurs Internacional d’Aus de Raça “Ciutat de Valls”. La trobada que esdevé una important cita en el calendari internacional, és organitzada per l’Associació de Criadors d’Aus “El Francolí” i l’Ajuntament de Valls. La mostra és també però fruit de l’esforç i treball que durant anys hi va dedicar en Ramón Amenós. Per això, i per tercer any consecutiu, el Gran premi a la millor au de l’exposició duu el nom de Ramon Amenós, en memòria d’un dels principals impulsors de la mostra i president durant mes de 20 anys, de l’Associació de Criadors d’Aus El Francolí.

16.040 gràcies

Campanya Valls tots a l'una

A Valls, ahir vam tancar la campanya de recollida d’aliments “Valls, tots a l’una” i ho vam fer amb molt bons resultats. Aquesta darrera campanya hem recaptat 16.040 tot un rècord, ja que l’any passat vam recaptar 14.795 quilos i la campanya 2011 vam recollir 13.197 quilos.
Moltes gràcies.

125 anys de la Cooperativa Agrícola

Cooperativa

Durant 125 anys la Cooperativa Agrícola de Valls ha aglutinat els esforços dels pagesos de Valls. Ha estat més d’un segle en què la lluita per garantir la rendibilitat de les produccions agràries s’ha convertit en un dels objectius del treball que han impulsat els pagesos, els quals han sumat esforços i projectes amb la voluntat de fer pinya i fer prosperar una iniciativa pionera a Catalunya i ben arrelada a l’economia local vallenca.

Ara, l’entitat aplega prop de sis-cents pagesos que continuen treballant; d’una banda amb productes finals com l’oli d’oliva que es produeix a Valls, la fruita seca o els calçots, i de l’altra amb altres projectes com la preservació del nostre paisatge natural.

Diumenge vam participar en l’acte de clausura de l’any de celebracions que ens han permès mirar enrere i recordar els 125 anys d’història d’aquesta entitat. Felicitats i per molts anys més.

+info

-info

«...89101112...20...»